La botiga d’Igualada X-avi Material de Muntanya juntament amb l’Ajuntament de Tous i festival Tous llegenda, organitzem una cursa de muntanya en nom Cursa la senyora de tous pels paisatges de l’entorn de Sant Martí de Tous (Anoia).
El primer circuit de la cursa tindrà 18.5 Km i un desnivell de 855 metres positius. El segon circuit tindrà 8.50 Km i un desnivell de 299 positius podrà gaudir qualsevol circuit. A tots als participants a l’arribada se’ls hi farà el lliurament de provisions, un regal de agraïment de record i juntament amb d’altres obsequis regals amb la bossa d’obsequis. Sorteigs i altres sorpreses de l’organitzador i productes del poble de la comarca. Cal dir que el primer circuit serà puntuable per la LLIGA EL YETI DE L’ANOIA.
Hi haurà premis econòmics o bé amb vals per els corredors primer circuit de 30 euros per al guanyador absolut, 20 euros per al segon, i 10 euros per al tercer absolut a més de regals de la comarca i regals espònsor.
El nom del poble va ser Tous des de les primeres mencions del 960 fins al 1916, quan es va canviar perquè no coincidís amb el de Tous, a la Ribera Alta.
El poble continua creixent al voltant del seu castell, com ha fet durant més de mil anys. Encara es respira aquell ambient de poble, sense deixar de banda l’evolució tecnològica dels darrers temps.
La cultura popular i el folklore perduren gràcies a l’esperit de la nostra gent. Així, es mantenen tradicions com el ball de faixes, les caramelles per la diada de Pasqua, els aplecs a Sentfores, les ballades de sardanes i sopars de germanor entre els veïns del poble.
Diu la llegenda que hi havia al castell de Tous una senyora capriciosa i llaminera, difícil d'acontentar: De tan acostumada que estava al luxe i a la bona vida, qualsevol refinament li semblava poc.
La bona taula era la seva perdició. Només volia exquisitats.Entre els àpats opulents i les disbauxes que els seguien, semblava com si la senyora tingués riqueses sens fi. Als pobres cuiners els tenia martiritzats.
Però hi va haver un cuiner que li durà una mica més que els altres: L'havia fet descobrir que els cervellets de canari eren boníssims.
Però tan bon punt començà d’escassejar aquest aliment tan rar, la feina del cuiner es va acabar.
Un altre li serví un deliciós suquet d’ossos, molt ben amanits. Quan li preguntà què era el que li donava aquell gust tan bo, el cuiner respongué: "És el moll de l’os de bens negres, només de bens negres". Des d’aquell dia sols volia aquell menjar, i cap altre la satisfeia. Primer s’acabaren els bens negres dels seus ramats, després els bens negres de les seves contrades.
Tan difícil es feia de trobar-los, que la senyora del castell va acabar tots els seus recursos, va haver de vendre moltes possessions i empenyorar-se per tots costats. Aviat es va arruïnar. I els seus creditors es quedaren amb les poques propietats que encara li pertanyien.
En tal situació i desposseïda de tot, es veié obligada a demanar caritat i a anar de casa en casa per poder malviure. Voltant per les masies que un dia foren seves, es diu que en una d’elles la mestressa li donà un crostó de pa i unes nous.
Era tanta la gana que duia endarrerida, que mentre menjava aquell pa amb nous les llàgrimes li vingueren als ulls. Quan li preguntaren què li passava, ella digué, planyent-se del seu infortuni: "Si hagués sabut que era tan bo el pa amb nous, encara avui fora la senyora de Tous".
