La neu no cessa i cada dia es fa present al Shisha Pangma, i ara també al Camp Base. L’Edurne i els seus companys continuen esperant la seva oportunitat, tot intentant aprofitar alguna finestra de bon temps que els pugui proporcionar el moment definitiu per fer cim. Els alpinistes fan vida de campament base, conviuen entre ells mateixos i els seus sentiments, així com amb les ganes de procurar aprofitar la treva que sembli que es pugui obrir a partir del dia 9.

05/10/2009 Novè comunicat d’Edurne Pasabán
(Traducció pròpia del castellà)

Sento no haver-vos explicat res abans, però la veritat és que amb aquest mal temps a mi també se’m baixa una mica la moral, i em poso una mica trista, i no m’agrada transmetre-us això.

Aquests dies ha estat nevant, no molta quantitat, però constant, per fi hem tingut neu al camp base.

Portem una setmana aquí parats sense fer grans coses.

A principis de la setmana passada no va nevar tant, i acostumàvem a anar a donar uns tombs a prop del camp base a unes muntanyes de 6000 metres que hi ha per aquí, per no perdre l’aclimatació, fins i tot alguns hi varen anar amb esquís, els italians que estan al nostre costat han portat esquís, i en Ferran se’n va anar a esquiar amb ells. Aquell dia era l’últim dia de bon temps que va fer, i la veritat és que la pujada la varen fer amb Sol, però a la baixada, ja havia entrat la boira i va començar a nevar, i no ho van gaudir tant.

Els següents dies no hem fet res, més que estar a la cuina, a la tenda menjador i a les nostres tendes, ja que no parava de nevar, algunes tardes a última hora ha parat i hem pogut sortir a fer algunes fotos.

Per fi avui, ha sortit una mica el Sol al matí, la neu s’està fonent molt ràpid aquí al camp base, i amb aquesta caloreta hem pogut dutxar-nos, i la veritat és que les cares de tots són diferents ara i veiem les coses de diferent manera. El primer que he fet és venir a l’ordinador a veure l’informe de meteo, i si eren bones notícies, però són més o menys. Encara, ens comenta el nostre meteoròleg Víctor Baia, que nevarà fins el dia 8, però que a partir del 9 ve molt Sol, per fi, podrem fer alguna cosa.

El problema és que el vent que es preveu és de 50 a 60 km/h i això és molt, però esperem que amb els dies que falten d’aquí al dia 9 el vent baixi.

Si aquestes previsions es compleixen, i en Víctor de moment mai ha fallat, diu que farà bo fins el dia 11 i potser algun dia més, crec que aquestes dates poden ser bones per pensar en el cim, tan de bo, tots tenim moltes ganes de pujar, i sobretot d’escalar.

És curiós aquests dies de mal temps que tenim, com tots estem tristos, tots estem més melancòlics. Aquest cap de setmana ha sigut dur, ja que tot el dissabte i diumenge va estar nevant, i cadascú de nosaltres ens vàrem recordar del què estarien fent les persones que estimem a casa. Alguns troben a faltar molt als seus nens, i només parlen d’ells, dur, eh? Els noi parlen dels seus nens, però la veritat és que era bonic veure’ls una mica tristos, ja que d’aquesta manera es trenca una mica el mite d’aquests homes durs, o almenys, que van de “durillos”. Altres, el dissabte a la nit ho varen passar molt malament, ja que trobaven a faltar sortir de festa, i les noies…

Ha sigut un cap de setmana curiós la veritat. Aquí no hi ha diferència entre dissabtes i dilluns, però aquest cap de setmana sí que n’hi ha hagut. Avui és dilluns i tothom està més tranquil, potser també és que el temps ha millorat.

Bé intentaré explicar-vos alguna cosa més demà, segur que passen coses.

Petons
Edurne.