A continuació una crònica de Jaume Folguera de la Cursa del Pastisset. En Jaume s’ha classificat en segona posició absoluta i primera de la categoria. De la mateixa manera la Lucía Caballero ha quedat en tercera posició absoluta i primera de la categoria.
A continuació la crònica de la vivènica personal d’en Jaume Folguera:
Doncs aquest matí he baixat a fer aquesta magnífica cursa, quin recorregut més ben parit!
A la sortida no feia gaire fred, una mica de núvols, total, bona temperatura per córrer. De sortida enfilavem pels carrers del poble, de seguida pels boscos…. Fins començar a pujar (fals pla) per una riera plena de pedres de totes les dimensions, era bastant tècnic aquest tram. L´Adolf Aguiló marcava el ritme, i si fins aquí anava a roda d’ell, en aquest tram de riera he perdut posicions… Han marxat 4 per davant, després veníem jo i un altre.
Una vegada acavat aquest tram, a posar el meu ritme, primer deixar endarrere el que m’acompanyava i a poc a poc anar retallant amb els del davant. Sobre el km 7 el terreny començava a enfilar-se, cosa que m’ha permès atrapar al grup capdavanter….posar-me al davant i marxar tot sol.
Després de coronar aquesta primera pujada de la jornada, baixada per corriol amb troços bastant tècnics abans d’encarar la pujada al Balneari de Cardó. Una vegada en aquest punt, un tram de carretera per començar a pujar la més forta del dia, Creu de Santos.
En cap moment he mirat enrdarrere per saber l’avantatge amb els del darrere, em suposava que debia ser l’Aguiló, en aquest cas, tenia claríssim que no podia buidar-me pujant, ja que baixa molt bé, i en cas de que m’agafés, -que tenia clarissim que seria així-, havia de tenir un pèl de reserves per intentar aguantar-lo.
La pujada aquesta a la Creu, espectacular, quines vistes, molta pedra això sí. Una vegada coronada començava la baixada, i com em temia, tècnica, per mi molt tècnica… Al principi baixada perè després era anar carenajant lleugerament tirant cap avall… En aquest punt no hi havia sender gens dibuixat al terra i juntament amb un marcatge (la meva opinió) una mica justet, havies d’estar molt atent de no desviar-te…. Una vegada passat aquest tram, la cosa es posava més dreta cap avall, amb pedra i terra que relliscava bastant…. En aquest punt m’ha agafat l’Aguiló, només escoltar-lo al darrere m’he apartat perquè em passes còmodament… Total, si un tio baixa més rapid perquè estorbar-lo.
Com era d’esperar no he pogut agafar-li roda (si no, a hores d’ara estaria sense dents).
Una vegada acabat el descens, un tram de pista entre terra i asfalt, on l’anava veient i intentava retallar…i quan així era, corriol en baixada on em tornava a treure el que havia recuperat.
Sobre el km 23, de cop trencall a l’esquerra i pujar, no gaire dur això sí, però en aquest punt ell caminava i jo corria, m’he quedat a 4 metres… Tornar a baixar i ja es veia el poble…ja estava tot decidit… Una vegada en els carrers del poble, sortia d’un carrer a esquerres i era a mà dreta… Estava a 1 metre d’ell, faltaven 300 metres per arribar, evidentment que no li disputaria l’sprint, el guanyador havia de ser ell, ja que tots sabem el que rebenta equivocar-te en el tram de carrer abans de l’arribada.
He aixecat un pèl i he entrat a 3 segons d’ell, encara que quan he ficat el “pitorrillo” del xip no m’ha marcat i a la classificació han posat 9 segons de diferència
A l’entrega de premis, he pujat com a 1º Senior, ja que el guanyador absolut no contava en aquesta. Trofeu, caixa de pastissos, caixa de mandarines i ampolla de 3 litres d’oli de la terra.
I cap al final de l’entrega de premis, trofeu i lot de productes Pascual per el corredor més rapid entre el Balneari de Cardó i la Creu de Santos (mesurat amb control de xip). Doncs per mi, el que passa és que no podia jo sol amb la caixa, la mare que em va parir, en tinc per mig any amb tot el que hi havia.
Nois, us recomano aquesta cursa, recorregut maquíssim, de tot: pujades, baixades tècniques… I a l’organització felicitar-la perquè així dóna gust anar a córrer.
La pròxima del circuit, la de Ginestar d’aquí a quinze dies.
Jaume Folguera
febrer 4th, 2010 a les 9:59
Felicitats Jaume! ja vaig veure que sortíes com una moto. Totalment d’acord amb el recorregut i l’organització, encara que jo he viscut la mateixa cursa d’altra forma…Ens tornarem a veure a Ginestar, a veure si la Lucía continúa amb la mateixa lìnea.
Salut!
Cesc Carceller