Eren les 11.20 am i la coreana Oh Eun-Sun, seguida de ben a prop per una gran expedició i per tot el seu país degut a la retransmissió televisiva que s’estava fent en directe, ha trepitjat el cim de l’Annapurna. En assolir aquest cim, Miss Oh suma a la seva llista de vuitmils el catorzè cim, el darrer que li mancava per completar la llista de les 14 muntanyes més altes del món, les que fan 8000 metres o més.

Les condicions han estat molt dolentes, però això no ha impedit a la coreana arribar fins al cim de l’Annapurna. També ho han fet altres alpinistes, com els espanyols Carlos Pauner, acompanyat per Juanito Oiarzábal i  Tolo Calafat.

La informació ha anat arribant amb compta gotes degut a les males condicions i al fort vent, que dificultaven la visibilitat i la calma en les comunicacions amb el Camp Base. No obstant, queda confirmat que la coreana Miss Oh ha fet cim al catorzè vuitmil, passant així a la història com la primera dona que aconsegueix aquesta gesta.

En el mateix moment que passava tot això, l’Edurne Pasabán i la seva expedició romanen al Camp Base del Shisha Pangma esperant la seva ocasió per pujar. En cas de fer cim, l’Edurne sumaria també els 14 vuitmils en el seu palmarès, essent però la segona dona en aconseguir-ho.

Ara caldrà però, acabar de confirmar i escalrir tots els rumors i acusacions sobre el falseig d’alguns dels cims de la coreana per tal de demostrar que ha pujat a les 14 muntanyes més altes del món.

Cim a l’Annapurna d’Edurne Pasabán i la seva expedició

Després de la duresa i complicació de l’ascens a l’Annapurna, i acte seguit el descens amb el cansament acumulat, la deshidratació que es començava a fer palesa, i el fet d’haver de desmuntar els campaments d’alçada i demès… Ho han aconseguit. Ara sí que es pot sentenciar que l’expedició ha fet cim  a l’Annapurna i ha tornat sa i estalvi al Campament Base.

Després de recuperar-se de la deshidratació, el cansament extrem i petits dolors musculars, l’equip valora molt positivament el brillant ascens sense haver de lamentar cap dany major i satisfets per la feina ben feta.

Han deixat la ruta oberta per la resta d’expedicions i ara ja pensen en desmuntar el campament base i el dimecres, volar amb destinació Kathmandú. Allí fer-hi un merescut dia de descans i acte seguit, dirigir-se al seu següent objectiu: El Shisha Pangma, el darrer vuitmils que li manca a Edurne per culminar la gesta 14×8.000.

Així ens ho expliquen ells mateixos des del Campament Base:

Edurne i tot el seu equip descansen ja al Camp Base de l’Annapurna, després d’un llarg descens des del Camp IV, que els ha ocupat bona part del dia.
Eren les 16:45 h. (Hora local) quan per fi han arribat al CB i tots els integrants de l’expedició han pogut celebrar l’enorme èxit que ha suposat la conquesta de l’Annapurna.

Durant el llarg descens d’avui l’equip ha anat acusant l’enorme esforç, el cansament acumulat i la deshidratació.
Edurne i Nacho han tingut problemes de visió per la deshidratació, i l’Alex Txikón acusava molèsties musculars a les cames.
No obstant això, aquests petits problemes han anat remetent a mesura que l’equip baixava, i aprofitava l’arribada als diferents Camps d’alçada, Camp III, Camp II i Camp I, que han anat desmuntant a mesura que baixaven.
Nati sherpa, que va sortir del CB a primera hora del matí es va trobar amb ells allà per portar una mica de fruita, unes Coca Coles i ajudar-los en la tasca de desmuntar i traginar de tornada el material dels camps d’alçada.

Edurne i tots els membres de l’expedició estan feliços i molt satisfets pel treball realitzat.
Han deixat tota la ruta equipada per a les pròximes expedicions a qui desitgen molta sort en els propers dies abans d’iniciar la seva tornada. Tot i que encara no s’ha confirmat encara el pla de retorn a Kathmandu, el més probable és que l’equip estigui un parell de dies per desmuntar el Camp Base i serà probablement el dimecres dia 21, quan volin de tornada a Kathmandu, on gaudiran d’un dia complet de merescut descans abans d’emprendre camí cap al Tibet, on els espera el Shisha Pangma; que pretenen escalar per la seva cara nord en les properes setmanes.

El Shisha Pangma, tot i ser el més baix dels catorze vuitmils, és la muntanya maleïda per l’Edurne, que ja l’ha intentat escalar sense èxit en quatre ocasions.
Aquesta vegada però, l’equip l’afronta en un gran estat de forma física i aclimatació, i per descomptat amb una càrrega de moral i energia extra gràcies a la recent conquesta de l’Annapurna.

Fotos: EdurnePasabán.com

Avui entre les 14.10 i les 14.30 hora nepalí, tot l’equip de l’Edurne, – juntament amb els dos companys afegits a l’últim moment: el portugés Jao García i el sherpa Mingma- han coronat el cim de l’Annapurna de 8.091 metre d’alçada.

Ara mateix es troben fent el descens direcció al Camp IV. Desitgem una baixada sense complicacions ni imprevistos.

Informarem puntualment dels avenços i les últimes novetats.

L’Edurne Pasabán i la resta de l’expedició ja es troben al Camp IV a 7200 metres d’alçada, aquesta mitjanit iniciaran el camí per atacar el cim. Així ens ho expliquen des d’allà.

Edurne, Asier, Alex i Nacho ja estan en el quart i últim camp d’alçada, que han muntat a 7.200 metres, després d’un dia dur obrint ruta i fixant algunes seccions molt complicades. Ara estan fonent neu per hidratar-se i tractant de descansar unes hores. La propera matinada sortiran cap al cim de l’Annapurna.

“Les coses han anat més que bé fins arribar a certa esquerda: una que els nois de la tele, ajudats per la seva càmera, ja havien avisat que no els agradava gens,” relatava fa uns minuts des del Camp Base Pablo Díaz-Munio , el metge de l’expedició.

“Han necessitat dues hores i 200m. de corda per superar-la. Asier ha estat l’encarregat d’escalar el mur de l’esquerda per, des de l’altre banda, llançar la corda que haurien d’utilitzar després els seus companys. “

“No obstant, els problemes no han acabat aquí: una mica més amunt s’han trobat una” gepa “molt inclinada i amb neu molt dura, cosa que també ha alentit la marxa i precisat d’altres 150m. de corda. Eren els darrers que els quedaven, ja no hi ha més corda! “

“La conseqüència de tot això és que no han tingut temps suficient i s’han vist obligats a muntar el campament 200m. per sota del previst; 200m. més que caldrà superar demà. Això suposarà unes dues hores extra d’ascensió, ja que a aquesta cota d’alçada el ritme d’avanç és d’uns 100 metres de desnivell a l’hora. “

“No importa: Ells es troben pletòrics, amb la moral alta i molt mentalitzats en el que han de fer. Un altre factor favorable és la presència de Joao, el portuguès, i Mingma, un sherpa del grup dels aragonesos (Carlos Pauner i Javier Pérez) que ja fa uns dies ens va dir que volia pujar amb l’Edurne. En total, són 9 escaladors que es repartiran la tasca de culminar demà l’Annapurna, ja avanço que el ball començarà a les 04:00., Hora local (a les 00:15 a Espanya). “

Joao García va sortir del camp base ahir, un dia més tard que Edurne i el seu equip. Per unir-se a temps al grup, ahir 2.200 metres de desnivell fins al C3 – carregat amb una motxilla de 15 quilos! Motivació no li falta: demà al matí podria convertir-se en el primer portuguès que arriba al cim dels catorze vuitmils. Fonts d’Al Filo de lo Imposible assenyalen que Mingma Sherpa també aspira a completar el repte dels “14″.

Fotos edurnepasaban.com

L’expedició de l’Edurne Pasabán i l’equip d’Al Filo de lo Imposible es disposa a iniciar la seva ascenció, amb intencions d’assolir el cim el dissabte. En principi el pronòstic meteorològic ha de ser permissiu amb els alpinistes. En aquest comunicat l’Edurne ens explica com són aquests moment previs i quines són les previsions pels propers dies.

Dia de nervis i de preparatius: una altra vegada, pensant en el cim. Les previsions meteorològiques de moment es compleixen, i nosaltres serem fidels al nostre meteoròleg Víctor Baia, que ens diu que els dies 16 i 17 seran de vent feble, i que per tant poden ser de cim. Demà sortim cap al C2, el dijous pujarem al C3, i el divendres al C4. Llavors, esperem que aquests 20 km / h que Vitor pronostica per al dissabte es compleixin i puguem trepitjar el cim de l’Annapurna.

Avui hem aprofitat per filmar algunes entrevistes que després serviran per al documental de l’Al filo de lo Imposible. Els nostres nois m’han marejat una mica, ja que no tenien la llum adequada per fer les entrevistes i, com que són molt perfeccionistes, ens hem passat tot el matí ocupats en això. A canvi, crec que al final han quedat satisfets. Si més no a mi m’ha encantat! però entenc que ells són els professionals.

A la tarda, per a la nostra sorpresa, ha vingut tota l’expedició coreana al nostre camp a jugar a voleibol. Nosaltres tenim muntat un petit camp en què juguem gairebé cada dia. Avui s’han animat a venir ells, i ha estat molt bé. Hem jugat un partit, i els hem guanyat! Però el millor ha estat el bé que ho hem passat. Ells semblen molt seriosos a primera vista, però no és així. Són tan graciosos i divertits com qualsevol. Em prenien molt el pèl. Ha estat molt divertit, ho hem passat genial!

Ara ja ha començat a nevar, tal com estava previst. Crec que demà també nevarà una mica a la tarda, però per llavors nosaltres ja estarem al C2. Espero que aquesta neu sigui molt lleugera, per a poder pujar el dia següent al C3.

Queden molt poques hores fins el sopar i després anirem al llit. Estic segura que aquesta nit no dormirem gens bé, una mai s’acostuma a la nit prèvia a la sortida cap al cim. Pel cap passen tot tipus de coses: si pujarem o no, si tot sortirà bé o no. La incertesa i els nervis són intensos. Però demà, un cop ens posem a caminar cap al C2, passarà tot. Un cop en marxa, et centres en pujar i només penses en això. La següent estona de nervis no arribarà fins a la nit que dormim al Camp 4, unes hores abans de sortir per al cim – i encara falta per això.

Espero que tot surti bé, que aquests dies les notícies siguin bones, i que puguem celebrar tots lel cim de l’Annapurna.
Fotos: EdurnePasabán.com

Tot i que actualment Edurne Pasabán i els seus companys d’expedició ja es troben en disposició de passar aquesta nit al Camp II, en la seva última comunicació ens expliquen la seva estada al Camp Base esperant. En aquest cas era una ocasió especial ja que uns amics han fet un trekking per anar-los a veure.

A continuació la crònica del dia traduïda al català.

Avui m’he posat a escriure més tard que mai, gairebé a l’hora de sopar. Però és que avui ha estat un dia especial: ha vingut un grup de trekking al Camp Base. No us ho havia explicat, però fa uns dies van sortir d’Espanya en Josep, en Toño i en Nacho, tres amics que han recorregut tot el camí des de casa per fer-nos una visita.

Tothom estava nerviós des de primera hora del matí: fins i tot ens hem dutxat, je je je je! Els meus companys s’han posat ben guapos … ni que vingués un grup de noies. Cap a les 10 del matí hem començat a mirar cap a la vall a veure si arribaven i finalment, a les 12.30 del migdia, estaven aquí.

És una alegria rebre a gent al Camp Base, i més si són amics. Aquesta sensació de la família, això que tant es troba a faltar, s’omple amb aquestes visites. Encara que la veritat és que aquí és com si tots fossin (o més ben dit, són) de la teva família.

Per en Josep i en Toño aquest ha estat el seu primer trekking al Nepal, i venen al·lucinats. Se’ls veu molt contents! Potser nosaltres no ens n’adonem ja que aquí tot ens resulta molt normal després de tants anys venint a l’Himàlaia. Però quan veus a gent com ells, com gaudeixen de tot, de les coses més simples de la vida, i de les muntanyes que ens envolten, m’aturo a pensar i realment me n’adono de com de bonic és això. La sensació de poder compartir amb ells aquest vespre que tenim ara mateix aquí al Camp Base és increïble. Al mateix temps a més, d’alguna manera sento que ho estem compartint amb tots vosaltres, que cada dia seguiu aquesta pàgina i que ens envieu missatges de suport.

Cada dia, després d’esmorzar, ens reunim tots a la tenda dels ordinadors a llegir els missatges que hem anat rebent. Per això, vull donar-vos les gràcies a TOTS. És un moment increïble, de veritat gràcies, gràcies i gràcies!

Sobre l’escalada, de moment no us puc explicar molt. Les previsions són de vent demà i demà passat. Estem considerant la possibilitat de sortir de nou cap amunt el dia 10, però encara necessitem que el nostre meteoròleg comprovi que les previsions es confirmen.

Algú em preguntava en els missatges sobre els cuiners i els xerpes, així que intentaré presentar-los a tots en el missatge de demà.

Fotografies: EdurnePasabán.com

Aquests dies i a causa de nevades i mal temps, l’expedició d’Edurne Pasabán a l’Annapurna es troba aturada al Camp Base a l’espera d’una finestra de bon temps. Allà estan han rebut la visitia de Miss Oh, que ja ha arribat a l’Annapurna amb l’intenció de fer el seu darrer vuitmil dels catorze existents.

Us oferim la darrera comunicació d’Edurne Pasabán des del Camp Base de l’Annpurna, en català.

Durant aquests dies que hem passat al Camp Base la veritat és que hi ha poca cosa per explicar. De vegades penso que us avorriré  perquè no passa res especial per aquí.
Avui al matí, com cada dia, hem anat a caminar. No ens agrada estar aturats perquè si ho féssim, quan després toqués tirar amunt ens costaria molt més. El moviment ens va bé.

Ahir a la tarda convidàrem a Miss Oh a prendre el te al nostre Campament després de dinar. Els havíem dit que vinguessin a les dues – i 2:00:00 en punt estaven aquí.

Miss Oh ens va explicar en què consisteix tot l’equip que han portat, i el que faran al Camp Base. Sembla que han vingut 30 persones de la televisió coreana per fer una retransmissió del dia de cim, i diuen que retransmetran en directe al llarg de 8 hores. La veritat que és un bon muntatge, molt ben fet.

Ella ens va preguntar fins on havíem arribat a la muntanya i fins a quin lloc havíem instal·lat cordes fixes; nosaltres confirmem que la ruta estava equipada fins al Camp 3. Es va alegrar molt i ens va dir que havíem fet una bona feina. De seguida em va preguntar què podia ella aportar a canvi de poder usar les cordes, i nosaltres li vam dir que no es preocupés, que el treball l’havíem fet perquè nosaltres havíem arribat els primers, i que podien utilitzar el nostre material tranquil·lament. Ens ho va agrair molt, i es va acomiadar dient-nos que per a qualsevol cosa contéssim amb ella.

Va ser una tertúlia molt amena. Li vàrem prendre una mica el pèl, sobretot l’Alex, que la coneix des de fa molt de temps, i vam riure una mica. Va estar bé.

Ara us preguntareu què és el que farem i quan tirarem amunt. De moment el comunicat de meteo anuncia molt vent. Totes les tardes fins avui ha nevat, cosa que ha provocat que s’acumuli molta neu a la muntanya. Sembla que a partir d’avui deixa de nevar, però a canvi el vent bufarà amb força. D’altra banda, aquest vent fort pot anar-nos bé, perquè netejarà les zones superiors de la muntanya. Segons en Víctor, a partir del dia 10 podem esperar alguna millora i començar a pensar en el cim. Tant de bo es compleixi la seva predicció però, fins aleshores, us seguiré explicant coses des del Camp Base.

Fotografies: EdurnePasabán.com

En Ferran Latorre ja vola cap a Barcelona després de ser evacuat del camp base de l’Annapurna. L’alpinista català va patir una caiguda mentre esquiava en un descens en direcció al camp base de la muntanya; la caiguda li provocà el trencament del lligament encreuat anterior del genoll dret.

Oferim la traducció de l’última crònica emesa des del camp base de l’Annapurna pels expedicionaris.

“No m’ho puc creure – jo que mai caic esquiant, m’he de lesionar precisament ara,” es lamentava en Ferran Latorre aquest matí. Des de la sala d’embarcament de l’aeroport, comentava que no sentia dolor al seu genoll ferida però que no podia treure’s de sobre “una sensació molt estranya”, per haver hagut de deixar l’expedició abans d’hora.

En només unes hores, les circumstàncies han donat un gir radical per l’alpinista català, de 38 anys. “El dissabte va aparèixer un dia clar i brillant, amb 30 centímetres de neu fresca,” relatava al seu bloc fa unes hores. Havien obert i assegurat amb cordes al camí fins al Camp 3, incloent els trams més perillosos de tota l’ascensió. Estaven contents i relaxats, amb la feina ben feta i res més que fer que tornar a la base de la muntanya per gaudir d’uns dies de descans.

Després de senyalitzar part del camí per sobre del camp 2 per als xerpes, Ferran tornava “esquiant alegrement cap al camp 2, on m’esperava Nacho Orviz. Anàvem a baixar junts fins al camp base, “escrivia l’alpinista.

“Coneixia bé el trajecte, que havia realitzat ja diverses vegades; transcorria en alguns trams entre seracs, però en tot moment era perfectament esquiable”.

“Baixava sense problemes, de fet m’estaven filmant,” va continuar. “No obstant això, en un moment donat se’m va enganxar la cua d’un esquí: possiblement va topar amb la cantonada d’un bloc de gel ocult en la neu.” Segons recorden Ferran i Edurne, la caiguda no va semblar greu en un primer moment. “Al cap de poc temps, però, em va començar a fallar el genoll, no em subjectava,” va explicar Latorre. De tornada al camp base, que el català va arribar pel seu propi peu però ajudat pels seus companys i amb el genoll ja molt inflat, el metge de l’expedició va diagnosticar danys al lligament encreuat anterior del genoll dret.

Des de llavors, els esdeveniments han succeït amb rapidesa. L’alpinista va ser evacuat del Camp Base en helicòpter i traslladat a Katmandú, si no hi ha retards en els vols, dimarts a les 11:00 aterrarà a Barcelona. Des d’allà anirà directament a un hospital on se li faran les proves pertinents, s’avaluarà amb detall l’abast de la lesió i es dictarà el tractament a seguir.

Ferran Latorre és un esquiador de muntanya molt experimentat i coneix perfectament la ruta d’ascens l’Annapurna, que ja va escalar fins al cim el 1999, amb Juan Oiarzabal i Juan Vallejo.

Per a un esquiador expert i depenent de les condicions del terreny i el mantell nival, pot resultar més segur, i per descomptat més ràpid progressar sobre les taules que caminant. El dia de l’accident, Ferran descriu les condicions com excepcionals. Simplement, va tenir mala sort. De fet, l’Annapurna ha estat baixat amb esquís des del cim en dues ocasions: El 1979 pel francès Ives Morin (la primera mundial amb esquís a un vuitmil), i el 1995 pels eslovens Davo i Andrej Karnicar.

En quan a la líder d’expedició, Edurne Pasaban reconeixia ahir que la forçada marxa de Ferran havia suposat un trist contratemps per al grup, molt cohexionat després d’anys compartint expedicions. No obstant això, també va assegurar avui en declaracions a TVE que estan animats, disposats a continuar i amb recursos suficients per intentar el cim, si tot va bé, cap al 10 d’abril.

Pel que fa a la fixació de l’escalada Carmen Portilla, directora del programa Al Filo de lo Imposible de TVE, ha avançat que Nacho Orviz prendrà el relleu de Ferran com a càmera d’alçada a la pròxima ascensió al Shisha Pangma. Orviz ja ha desenvolupat aquest tipus de tasca com a part de l’equip de Al Filo amb anterioritat: l’any passat va acompanyar a un grup de discapacitats a escalar el Cho Oyu (8.210m).

L’actualitat de l’expedició de l’Edurne Pasabán a l’Annapurna ve marcada per dues notícies d’ànims contraposats. Per una banda la bona notícia d’haver equipat ja el difícil tram entre el camp 2 i el camp 3, per l’altra banda, la lesió d’en Ferran Latorre produïda degut a una caiguda en el camí de tornada cap al camp base. En Ferran Latorre ha aptit un trencament del lligament creuat que l’obliga a tornar a casa.

Després de 5 dures hores de feina tot l’equip aconseguí equipar els 500 metres més complicats de l’Annapurna, amb un alt risc resultant de les esquerdes, els séracs i l’elevada possibilitat d’allaus.

L’expedició va ascendir fins al camp 2, ruta i camp ja oberts i equipats durant anterior jornades. Des d’allí es prepararen per enforantr-se amb una de les aprts més complicades de la ruta. L’endemà amb nervis però amb paciència, anaren equipant el difícil tram. L’expedició va estar de sort en poder superar diversos trams complicats sense massa dificultats afegides, però la tensió era constant.

Finalment i mica en mica, varen aconseguir equipar el conjunt del tram que els separava fins al Camp 3. A continuació iniciaren el descens fins al camp base, durant el transcurs del qual en Ferran Latorre va patir una caiguda que l’obliga a abandonar l’expedició i tornar a casa.

De cara a aquesta setmana que avui comencem, l’intenció és pujar fins al Camp 3, acampar-hi, i des d’allí veure les condicions en les que es troben els terrenys superiors a aquella cota; ja que és molt comuna la formació d’una paret de gel que pot causar complicacions per l’ascens.

Desitgem una ràpida i tranquil·la tornada i recuperació a en Ferran, així com molta sort i coratge a la resta de membres de l’equip.

Fotos: EdurnePasabán.com