L’última aventura d’en David Palmada (Pelut), properament més informació.

Els alpinistes bascos Jonatan Larrañaga i Mikel Sáenz de Urabain inicien una nova expedició muntanyenca patrocinada per BAT Basque Team. L’objectiu és la muntanya Hunter, que amb els seus 4.257 metres d’alçada representa un veritable desafiament tècnic, per la seva dificultat i longitud, i les adverses condicions climatològiques.

Aquesta nova aventura muntanyenca, batejada com Basque Team / Ice Tour, suposa un veritable repte a causa de les característiques de l’Hunter, amb una paret de més de 2.000 metres de longitud que el situa a Alaska Grade 6, el nivell de dificultat extrema en un dels els sistemes de mesura del muntanyisme alpí. Situat a Denali, el mateix Parc Nacional on està la muntanya més alta dels EUA (McKinley, 6.194 m), l’ascensió escollida per Jonatan i Mikel és menys transitada pels escaladors, però molt més complicada. Va ser coronat per primera vegada l’any 1954.

A causa de les difícils i canviants condicions meteorològiques en aquesta zona, i sobretot en funció de l’estat de la neu i el gel a la paret de la muntanya, els dos expedicionaris decidiran sobre la marxa la ruta d’ascens definitiva, tot i que estudien a priori dues possibles vies: la deprivation, més vertical i rectilínia, oberta pels nord-americans Twight i Backer el 1994, i que només s’ha repetit en una ocasió, o bé la Ruta Francesa, aconseguida pels escaladors Grison i Tedeschi 10 anys abans, i que ha estat coronada en només quatre ocasions. En ambdós casos es requereix superar un vertiginós desnivell de 2.000 metres, en condicions de fred intens i aprofitant una de les escasses “finestres” de bon temps que ofereix la dura climatologia local.

La paret té dues seccions ben diferenciades. La primera és el bastió anomenat Moonflower Butess, la part més tècnica i vertical de la paret, amb un desnivell d’uns 2.000 metres de fines planxes de gel, corredors i murs de roca compacta. A partir d’aquí queden altres 800 metres d’aresta fins al cim Nord de la muntanya, fins a completar una travessa de 3,5 km. En total, una ascensió de quatre dies en estil alpí, aprofitant que en aquesta època de l’any a penes hi ha hores de foscor. Els dos expedicionaris pujaran amb el mínim equip i es veuran obligats a dormir penjant els seus sacs de la paret en els escassos moments de repòs durant l’atac al cim.

Jonatan Larrañaga i Mikel Sáenz de Urabain han sortit avui des de l’aeroport de Loiu. Després d’una primera setmana de viatge i recollida de subministraments per a romandre 20 dies en el Camp Base, dedicaran una segona setmana a realitzar alguna ruta d’aclimatació a les parets adjacents de la glacera de Kahiltna, rutes de 800 metres de terreny mixt en el qual posaran en pràctica l’escalada lleugera non stop com a presa de contacte amb les muntanyes d’Alaska, i aprofitaran per preparar el sistema GPS en previsió d’una baixada del Hunter en condicions climatològiques adverses. En cas que el temps acompanyi, preveuen atacar el cim en la primera o segona setmana de juny.

Des d’X-AVI Material de Muntanya procurarem seguir de ben a prop els seus passos i mantenir-vos informats.

Font: Basque Team

El passat diumenge dia 21, un grup de socis vàrem visitar de nou la coneguda ferrada de les “Baumes Corcades” a Centelles.

Les vies ferrades són recorreguts verticals completament equipats amb graons , passamans i un cable-guia d’acer al quan ens hem d’assegurar amb unes bagues d’ancoratge. A mida que anem avançant ens assegurem al tran seguent, de manera que mai hi hagui 2 persones agafades en un mateix tram. A les vies ferrades pot experimentar una sensació semblant a l’escalada però sense l’exigència tècnica i fisica que aquesta suposa, de manera que tothom que no pateixi vertigen i practiqui esport habitualment pot animar-se a fer-ho.

Al poble de Centelles -situat a pocs kilòmetres de Vic-, n’hi ha una de les mes conegudes i interessants de Catalunya. De bon matí ens vam posar l’arnés, les bagues d’ancoratge i el casc per gaudir del recorregut, en el qual es succeïen trams verticals, flanquejos, desploms i un dels punts més esperats: l’impressionant pont tibetà de 70 mts suspès al buit, desde el qual es té una prespectiva privilegiada de tota la plana de Vic. Malgrat la boira matinal, un rere l’altre esperant el torn, tots vam poder experimentar el que es sent quan s’ha de caminar per un cable d’acer que es belluga al ritme del vent durant més de 70 metres de distància.

Desprès d’això la ferrata es torna a dividir i ofereix 2 itineraris de diferent dificultat. El nostre tram, força exigent va posar a prova el vertigen i la força de braços de cada un de nosaltres per superar varis passos aeris i desplomats. Un cop a dalt, parada obligatoria per fer la foto de grup i començar el descens pel Barranc de Centelles, aquest menys conegut, però molt recomanable. Varis ràppels acanalats enmig del bosc (un d’ells de 45 mts) i la vegatació ens condueixen gairebé fins al tram inicial del nostre recorregut, havent salvat quasi el mateix desnivell que haviem guanyat anteriorment per la ferrada.

Ara si que amb tots els deures fets, bé ens mereixem un descans i un bon dinar abans de tornar cap a casa, a la espera de tornar el més aviat possible a gaudir de la muntanya !!

Mes info a www.egan.cat http://espeleogrupanoia.blogspot.com/

Ja són a casa alguns dels integrants de la selecció catalana de curses de muntanya que s’ha proclamat, per sisena vegada consecutiva, campiona de la Copa del Món. Catalunya és la gran dominadora de l’especialitat i, en l’última prova, celebrada a Malàisia, l’equip nacional va sumar els punts decisius en una duríssima mitja marató que ascendia fins als gairebé 4.100 metres del mont Kinbalu.

A Malàisia, Núria Picas va ser la guanyadora en noies i Xavi Espiña va aconseguir un excel·lent quart lloc. En la classificació general individual, una lesió va evitar que el també català Jessed Hernández fos el campió del món i s’ha hagut de conformar amb els subcampionat.

Des d’e X-avi Material de Muntanya us donem l’enhorabona als campions….i a tots els que han fet possible aquest triomf per sisena vegada consecutiva. Felicitats!

Per cert, ja era hora que TV3 sortís una notícia com aquesta, d’un esport encara que minoritari, ens dóna moltes alegries; fa molt país gràcies a tots

Una any més, del 2 al 4 de juliol , les parets de Vilanova de Meià acolliran a la festa del artificial que representen les jornades VilanovArtifo . Tallers pràctics , projeccions, escalades , i aquest any una novetat : Grata Sostres , una competició de velocitat, complementària als actes de la trobada. Uns dies per passar una bona estona junts i promoure el artifo

Organitzat pel CENTRE EXCURSIONISTA MONTSERRAT i vuit instructors amb la presencia de david palmada “ pelut” i el Santi llop tots dos també com instructors més;

• Josep Marquez
• Esther Olle “ster
• Nuria Martinez
• Pep Vila
• Josep Marquès
• Jordi Font
• Jaume Clotet “Paca”
• Ursula Balduzzi
• Roberto Blasi
• Jaume Anglada

Tots junts torna organitzar la trobada d’escalada artificial VilanovArtifo . Les jornades constaran d’uns tallers pràctics , unes projeccions i altres activitats lúdiques per a la promoció de l’especialitat. Estan dirigides a escaladors que vulguin conèixer l’escalada artificial, millorar la seva tècnica o aprendre -ne de noves . Per participar cal conèixer les tècniques de seguretat ( assegurament ) .

Els tallers d’aquest any són :

• Maniobres de autorescat
• Tècnica de progressió en artificial equipat
• Tècnica de progressió en artificial no equipat bàsic ( Nivell previ mínim A1e )
• Tècnica de progressió en artificial no equipat avançat ( Nivell previ mínim A2 )

  Programa d’activitats

  Divendres, juliol 2, 2010

• De les 21:00 a les 22:30 Inscripcions , acreditacions i lliurament de documentació
• De les 21:30 a les 22:00 Presentació de les activitats.

  Dissabte, 3 juliol 2010

• De les 09:00 a les 10:00 Inscripcions , acreditacions i lliurament de documentació
• De les 10:30 a les 17:30 Tallers pràctics de tècniques específiques. Classes impartides per experts.
• Durant la durada dels tallers s’efectuarà una pausa d’1 hora aproximadament per al menjar , determinant l’horari segons l’evolució de cada taller.
• De les 18:00 a les 21:30 Projecció de diapositives o vídeos i altres activitats lúdiques.
• Des de les 22:00 Sopar ?

  Diumenge, juliol 4, 2010

• De les 09: 30 a les 16:30 Tallers pràctics de tècniques específiques. Classes impartides per experts.
• Durant la durada dels tallers s’efectuarà una pausa d’1 hora aproximadament per al menjar , determinant l’horari segons l’evolució de cada taller.
• De les 17:00 a les 18:00 Comiat i lliurament de la documentació final . Aquelles persones que hagin de partir abans d’aquesta hora hauran de notificar en el moment de l’acreditació.

  

  Grata Sostres . Competició de velocitat d’escalada artificial 2010

  Aquesta competició de velocitat d’escalada artificial és essencialment una activitat lúdica, complementària als actes de la trobada VilanovArtifo i que té com a objectius bàsics :

• Promoure l’escalada artificial entre el col·lectiu d’escaladors .
• Millorar el nivell dels escaladors i ajudar a la promoció i l’evolució de l’escalada artificial
• Fomentar la relació entre companys i passar una bona estona junts

  Els participants estaran dividits en 3 categories :

  1. absoluta
  2. femenina
  3. juvenil ( menors de 18 anys )

  Es pretén un mínim de 6 participants per categoria. En cas de no arribar a aquest mínim , els organitzadors podran acordar la manera de procedir, amb l’eliminació d’alguna de les categories o la seva fusió . La categoria absoluta està formada pels homes majors de 18 anys i les dones que així ho desitgin voluntàriament.

• La ruta estarà equipada amb ancoratges fixos i algunes cintes exprés per assegurar-se.
• La tècnica i mitjans emprats per a progressar en artificial són totalment lliures a criteri i gust de cada participant.
• Les samarretes de competició seran proporcionades per l’organització de la competició ( que haurà de portar cada competidor i que no podrà ser tallada ni modificada) .

  La competició es disputarà individualment i es realitzarà en dos sectors situats al contrafort de la Roca dels Arcs el 3 de juliol de 2010 a partir de les 9h . i en dues fases, per a cadascuna de les categories. La primera fase serà la ronda de classificació i la segona la ronda final. En finalitzar la competició es proclamarà els campions , subcampions i tercers classificats en les diferents categories, i es farà el corresponent repartiment de premis.

  Requisits

• Estar en possessió de llicència expedida per la FEEC , la FEDME ( Federació Espanyola d’esports de Muntanya i Escalada ) o altres federacions estrangeres adherides al’UIAA ( Unió Internacional d’associacions d’ Alpinisme ) .
• Els participants d’ edat inferior a 18 anys han de presentar una autorització paterna.
• Realitzar la inscripció corresponent, que quedarà tancada una setmana abans de la prova o si s’arriba al màxim de participants.
• Tot el material utilitzat haurà de complir amb els estàndards de seguretat de la UIAA , excepte indicació contrària marcada per l’organització
• Acceptar el reglament de la competició.

  Per a més informació contactar amb secretaria@centreexcursionistamontserrat.cat o artifoatope@gmail.com . També en http://www.centreexcursionistamontserrat.cat oa la secretaria del CEM mitjançant el telèfon 938725312 els dilluns , dimarts i dijous de 19 a 22 hores

David Palmada ‘Pelut’ i Josep Maria Esquirol “ Tato”acaben d’aterrar a Catalunya de l’illa Baffin en una via nova i verge als seus peus (Sensacions). Han estat 40 dies completament aïllats, sota condicions extremes, i 20 dies a la paret.

L’escalador manresà David Palmada “Pelut” del centre Excursionista Montserrat acaba de tornar del seu viatge a la remota illa de Baffin, concretament del deshabitat i gens visitat Stewart Valley dins del cercle polar àrtic. Allà varen estar juntament amb Josep M. Esquirol “Tato” 40 dies, dels quals 20 van estar penjats a la paret. Van obrir una nova ruta d’escalada en una paret completament verge fins aleshores, per no tenir no tenia ni nom!

Ells la van batejar com a “Mirror Wall”. La dificultat de la ruta radica en la logística que implica pujar molt de pes per un terreny bigwall/alpí, ja que la primera part de la via està plena de neu, cosa que va fer que triguessin 6 dies a obrir aquest tram i pujar tot el material fins al peu de la paret vertical. Les temperatures en aquella zona a primers de maig són de -20 i van anar pujant a mesura que passaven els dies. El temps que van tenir va ser de 2 dies de sol els primers dies al camp base, i 2 dies més de sol del total de 20 dies que van estar penjats a la paret, la resta de dies se’ls va passar nevant i amb el cel tapat, un infern vertical. Hem de tenir en compte que el fet que la zona pertanyi al cercle polar àrtic fa que en aquesta època de l’any la nit no existeixi. Hi ha 24 hores de llum solar, un afegit més a tot plegat.

La recompensa per tot l’esforç i patiment va ser poder donar nom una paret verge “Mirror Wall” i nom als dos cims de la paret “Punta Genciana” i “Punta dels Peluts”. El resultat ha estat una via de 1.800 metres de dificultats que van d’ A4/6c+/C4/M6 i que ells han batejat amb el nom de “Sensacions”, a causa de a que tot el que els ha passat que elsha produït un cúmul de sensacions noves.
La tornada va ser complicada perquè el llac de glaç que hi ha l’entrada de l’Stewart Valley es va començar a fondre per la pujada de temperatures de l’època, fet que va provocar que les motos de neu que els havien de recollir no hi poguessin passar. Per a tot això es van veure obligats a caminar 150 km en total transportant tot el material uns 300 quilos fins al Walker Arm, un fiord on el mar encara era glaçat i les motos sí que hi podien arribar.

Balanç de l’activitat: llagues als peus!! El David te un dit trencat per a una caiguda el penúltim dia d’escalada i força cremades a la cara del fred i les dures condicions climàtiques.

Un accident mortal a New River Gorge, una escola nord-americana, aixeca les alertes sobre els risc d’utilitzar cintes express tipus anell sense la revisió previa de la col·locació dels mosquetos i de la goma de subjecció.

Els detalls de l’accident mortal d’una escaladora el passat cap de setmana encara no són clars, però l’escaladora nord-amerciana es va precipitar al terra des d’una via quan estava aparentement ancorada a la cadena d’una ruta, en el moment en que s’estava preparant per desmuntar. La causa, suposadament, podria ser un possible error d’ús de les cintes express de tipus anell amb string de subjecció. Aquest accident adverteix sobre l’ús de material sense revisar, tal i com ja indica el fabricant de material tècnic Petzl.

Tot i que l’escaladora estava ancorada a dues assegurances alhora, el destí la va portar a aquest tràgic final. És difícil explicar amb paraules quin és el succés que porta a les cintes express tipus anella a convertir-se en completament insegures, és per això que recomanem la visió del vídeo adjunt que servirà d’il·lustració.

El problema de seguretat sorgeix quan un costat de la cinta torna a passar per dins del mosquetó, aquest moviment deixa a la goma -que es col·loca per evitar que el mosquetó inferior giri-, en una posició on passa a ser l’única subjecció entre la cinta i el mosquetó. Evidentment la subjecció a través d’una fràgil goma no és cap garantia de seguretat, tot al contrari. Podeu veure com queda posicionada la goma en la imatge que acompanya aquest article.

És per això que recomanem a tots els escaladors revisar molt bé tot el seu material de manera previa a l’activitat, per tal d’intentar evitar o prevenir accidents que posin en risc la seva pròpia vida. Atents al vídeo.

Interessant reportatge sobre la fotografia extrema d’en Simon Carter.