El passat diumenge 25 d’octubre, uns quants membres de l’ vam fer una excursioneta per les terres més meridionals de la nostra comarca, al terme municipal de La Llacuna.

Sortint ben d’hora al matí i deixant els cotxes a l’antiga masia de Les Clotes, vam enfilar camí amunt en direcció al Coll del Corral, porta d’entrada a la Plana d’Ancosa. Passejant per aquesta extensa i desolada planícia, férem cap a la gran i parcialment derruïda Casa d’Ancosa, que comparteix parets amb les restes d’un antic convent de monjos cistercencs. Al cap de poc, sense perdre el camí principal, l’imponent Roure d’Ancosa va sortir-nos a l’encontre; l’arbre, catalogat com a monumental, fins té la seva pròpia bassa d’aigua, que s’acumula en una cavitat al mig del seu tronc. Després d’esmorzar al seus peus, resguardats per centenars d’anys de saviesa, retrocedírem un xic per agafar el camí que, tot passant per la Font de les Canals, ens pujà fins al Puig Castellar, un excel•lent mirador dels voltants (i un dels punts més alts de l’Anoia).

Ja de tornada, vam aprofitar per passar per la vora d’unes vinyes d’alçada (el vi de les quals podia assaborir-se a la fira que ha tingut lloc a La Llacuna aquest cap de setmana), autèntica essència de la regió; i també posàrem els peus al diminut poble de Torrebusqueta.

En resum, una senzilla i bonica excursió que, junt amb tantes altres sortides, confecciona el calendari d’activitats de l’entitat per a aquests últims mesos de l’any. Més informació de les activitats -obertes a tothom qui vulgui assistir-hi- a la pàgina web de l’entitat, www.alpinisme.cat, o al nostre correu electrònic, alpinisme@gmail.com

Malgrat que el servei meteorològic pronosticava plujes, no fou motiu per acovardir-se i la sortida, anunciada com cultural, del dijous 22 d’octubre, aplegà 23 participants. Aquesta vegada sortirem d’Igualada a peu, ja que el destí principal eren els molins de la Font Trobada situats a frec del nucli nou de Montbui, entre els termes de Vilanova del Camí i el de Montbui, a la vora del torrent de Garrigosa.

Els coordinadors, Josep M. Vilarrubias i Berta Torres, ens havien preparat un petit recorregut que començaba, desprès de travessar Igualada, a la Creu del Maginet, al peu del riu Anoia, (que creuem quan encara es ben fosc), per tal d’agafar gana per esmorzar. Per cert que, la copiosa pluja del dimarts anterior havia deixat els camins, pistes i corriols força molls, i s’hagué de suportar el molest fangueix que s’enganxa a les sabates i en dificulta el caminar. Algú, tot fent broma, deia que allò no tenia res de cultural. Desprès d’una hora i mitja, i de molt xip-xap i poti-poti, arribem per un senderó dins del torrent, als molins fariners de la Font Trobada, propietat de la família Solà-Planell, incorporats a la finca de Cal Planell, i coneguts (desconeguts per molts de nosaltres) com el Molí del Polvo de Baix i el Molí del Polvo de Dalt.

Som rebuts pels propietaris que ens ofereixen l’aixopluc (comença el gotellim) d’una bonica porxada amb taules i cadires per esmorzar-hi ben comodament, i ens complimenten amb postes de músic i els corresponents porronets de mistela.

Al peu del Molí Gran o de Dalt.

Després de visionar un vídeo, lliurem l’interessant visita als molins fariners amb comentaris molt explícits per part de la senyora Beneta Planell. Són dos edificis antics construïts sobre un sistema hidràulic amb infraestructura subterrània (carcabans i mines), una resclosa, rec i pous, amb referències des de l’any 1640. El Molí Gran és de planta baixa, dos pisos i semisoterrani. El Molí Petit (de Baix), molt interessant, aprofitava l’aigua que sortia del desguàs del molí de Dalt omplint una bassa. Destaca per la volta esfèrica, sota la teulada de quatre vessants, amb cúpula construïda de pedres petites, conservant intacte l’estructura originària. S’ha demostrat que és un dels pocs exemplars d’aquest tipus que queden en tota la geografia catalana.

Es pot gaudir d’un berenador, dintre del Molí Gran, on s’hi pot fer un mos (esmorzars i berenars) amb la senzillesa d’un moliner, la generositat de l’amo, la riquesa d’un senyor feudal, o el berenar auster del mosso.

El temps no acompanyava massa, i fem via directe cap al barri de Montbui i cap a casa, just a temps que no ens atrapés la pluja.

Pròxima sortida: dijous 5 de novembre a dos quarts de vuit: Sant Joan de Mediona, turó de les Clivelleres, castell de Mediona, Molí de Mediona.

Text i foto: Joan Mollà

Diumenge 18 d’octubre la nostra sortida fou al Montseny. Aquesta vall és potser la més bella de la serralada, encatifada de faigs té un aire alpí. Estem a la tardor i el color de les muntanyes agafa un to entre groc i vermell, amb tons que varien depenent dels rajos del Sol; passejar per aquestes contrades amb aquesta varietat que ens regala la natura, és molt agradable per als nostres sentits.

Som 45 els caminaires que avui gaudim d’aquesta sortida, amb un dia fresquet i assolellat típic del temps en el que estem. Fem una pujada que ens duu al Turó de l’Home on fem la foto de grup, després anem a Les Agudes i de baixada a Santa Fe del Montseny, un cop hem dinat fem la volta al llac. Agraïm aquesta sortida alsn vocals Carles Méndez i Miquel Dalmases.

La propera sortida serà el dia 1 de novembre a la Vall de Cabó (Alt Urgell) sortim de Vilanova a les 7 del matí i tornem a les 18 hores, el preu es de 12 € pels socis i de 14 € pels no socis, que es pot pagar, com és habitual, dilluns i dijous de 7 a 9 del vespre a la seu de la colla o al Banc popular.

J. Abad i F. Cullerés
Foto. J. Mateu

El passat 10 d’octubre tingués lloc la 18a Marxa Rasos de Peguera – Manresa, que amb 79 km de recorregut i 129 participants, era una caminada puntuable per la Copa Catalana de Caminades de Resistència de la FEEC i a la vegada, Campionat de Catalunya per Entitats.

L’entitat igualadina Club Excursionista Uecanoia, demostrà el perquè de la seva primera posició en la classifiació general de la Copa Catalana, tot emportant-se cap a casa el Campionat de Catalunya per Entitats. El segon i tercer lloc, foren obtinguts pel Club Excursionista Independent de Catalunya i pel Club Excursionista Esparreguera, respectivament.

Així doncs els membres de l’Uecanoia continuen amb tanta empenta, força i energia que en anys anteriors i de moment, encapçalen la primera posició com a clars dominants de la Copa Catalana.

Foto: Xavier Capdevila

Aquesta vegada els nostres veterans excursionistes de la Uecanoia (en nombre de 28 participants), han fet la caminada del dijous dia 8, per terres de l’Alt Penedès, amb sortida i arribada des de Sant Pere Molanta, terme municipal de Olèrdola. Hem deixat a banda l’important polígon del mateix nom, un dels principals de la comarca, i hem aparcat els cotxes a la placeta de l’església, separada del nucli principal de la població.

La caminada ens porta vers el gran caseriu de Can Suriol de Dalt i poc després enfilem la pujada cap a la font del Cuscó (ja al terme d’Avinyonet del Penedès), ben cuidada i arranjada per una Associació d’Amics. Sota dels grandiosos plàtans seria un lloc idoni per esmorzar-hi, però es massa aviat i enfilem costa amunt fins la carena de la serra de les Gunyoles (400 m. alt) per arribar-nos al nucli de població de les Gunyoles (terme d’Avinyonet). En aquesta població s’hi celebra cada any un pessebre vivent “parlat” i aprofitem el rocam i la cova-balma on s’hi representa la nativitat per esmorzar-hi, una mica a cobert del gotellim que comença a caure. Res!, quatre gotes mal contades.

Retrocedim una petita part de camí per carenejar tota la serra de les Gunyoles, malmeses pel incendi de la muntanya el juliol del 2000, però que ens ofereix unes espectaculars panoràmiques: d’una banda la planúria de l’Alt penedés, i de l’altra el Garraf amb la Mediterrània al fons. La baixada cap a l’Arboçar de Dalt i l’Arboçar de Baix es força vertiginosa. En aquest darrer nucli, ja visible des de la carretera, passem pel costat d’una torre de defensa circular d’època medieval, feta amb carreus de pedra irregular i rehabilitada recentment de forma acurada. Aprofitem per a fer-hi la foto de família. També des del camí, veiem el colomar de l’Arboçar situat al mig de la plana de la Torre, que originalment se li atribuïa una funció de monument funerari romà col·lectiu però que actualment es considera una estructura medieval amb la funció bàsica de colomar i que s’utilitzà com a torre de guaita a camp obert.

Divisem novament Sant Pere Molanta, després de deixar enrere cal Marc, Cal Jesús, passar per sota la Penya del Papiol, i per la barriada de Can Torres.

La caminada acabada amb un bon sol, ha estat bonica i per camins de bon fer, alguns d’ells formant part de la Ruta del Vi, amb distància de 13′5 quilòmetres, 300 metres de desnivell i tres hores i mitja efectives de camí, essent coordinadors Josep Baldelló i Joan Castell.

La pròxima sortida del dijous 22 d’octubre, serà ja, atenció!!!, a 2/4 de 8 del matí i sortirem d’Igualada a peu, amb caminada i visita cultural als Molins de la Font Trobada.

Text i foto: Joan Mollà

Diumenge dia 4 d’octubre els 40 caminaires que varem manar a l’excursió, varem enganxar un dia d’allò més bo, inusual pe l’època de l’any que som. La Nostra sortida transcorria pels camins de la Coma de Meià, sota les parets del Montsec de Rupies, resseguint les fonts, pels camins plens de testimonis deixats per l’atzar del temps. Donem les gràcies al nostre vocal Jaume Roma.

La propera sortida serà el 18 d’octubre a Santa Fe del Montseny-Les Agudes (Vallès Occidental), sortim de Vilanova a les 6 del matí i tornem a les 21 hores, el preu es de 14 Euros pels no socis i de 12 Euros pels socis, que es pot pagar, com es habitual, a la seu de la colla dilluns i dijous de 7 a 9 del vespre, o al Banc Popular.

F. Cullerés
Foto: R. Espejo

Tampoc és necessari anar massa lluny. La nostra comarca, l’Anoia, dóna a l’excursionista la possibilitat i la satisfacció de trepitjar zones de paisatges ben bonics i interessants que geogràficament i humana, milloren la coneixença de la diversitat, bella diversitat, de l’Anoia i de retruc, la del país. Itineraris dels que se’n diuen de bona petja, que permeten vivències de bona companyonia, converses amicals i captació de bones contrades i bons panorames.

Una bona mostra en fou la caminada del dijous 24 de setembre; una matinal tranquil•la i ben assolellada, en un circuit pels racons de Clariana i els Plans de Ferran d’ombrívola boscúria, que féren disfrutar a la reeixida i nombrosa participació de veterans: 35 caminaires! Un bon récord. En fou coordinador qui signa, si bé préviament fou preparada amb la cooperació de Josep Mª Compte i Manel Tomàs.

Aparquem els cotxes un xic més enllà del kilometre 5 de la carretera BV-2212, un kilometre abans d’entrar al poblat de Clariana, que per cert pertany al municipi d’Argençola, força allunyat. Baixem al fons de la vall travesssada per un rierol que creuem en direcció a cal Porcater (masia enderrocada) i camí amunt passem pel costat de masies com cal Magre i cal Rosendo, cal Prim i després de travessar novament el rierol (que per cert baixava ben crescudet tenint en compte el temps que som) i de unes bones rampants arribem a la Caseta de l’Obaga, on el seu propietari es mostra ben cofoi de rebre tan nombrós grup. Un coster més i la panoràmica es dilata al arribar a cal Quico, ja als Plans de Ferran. Apareix Angençola, dalt del cimal a 768 m., amb el perfil del campanar de l’església de Sant Llorenç, des d’un angle molt vistós. Més a l’esquerra, la punta del radar meteorològic de la Panadella, el veïnat de la Pobla de Carivenys i finalment més al fons Aguiló.

És hora d’esmorzar; ho fem en un planell desboscat prop del camí, abans de la casa pairal de cal Ferran, que dona nom a la contrada, on fem la fotografia de família abans de acostar-nos a la petita capella moderna que hi ha al front.

Si un percentatge molt elevat del camí recorregut ha estat per camins amples, recentment arranjats, reblerts de bosc i vegetació, ara a la baixada per l’Obaga Fosca el camí és el súmmum d’esplendorós, pinedes exuberants farcides de vegetació que en algun moment ens dona l’il•lusió d’estar recorrent un parc natural. Un paisatge alhora força feréstec on crec que és possible escoltar el silenci i que ens acompanya fins on hem deixat els cotxes.

Propera sortida: el dijous 8 d’octubre a Sant Pere Molanta, municipi d’Olèrdola a l’Alt Penedès (font del Coscó, l’Arboçar, Can Torres…).

Text i foto: Joan Mollà

Ruta al Balaitús, Gran Facha i Picos del Infierno

El passat dimecres dia 22 de juliol, l’Al-Pi-nisme Club Esportiu marxava de matinada en direcció als Pirineus aragonesos més occidentals. El destí, el pintoresc poblet de Sallent de Gállego, idíl·licament emplaçat al costat del pantà de Lanuza i porta d’entrada de la Vall de Tena, a pocs quilòmetres de la frontera francesa.

Vall de la Tena

Amb les motxilles a l’esquena, pals a les mans i amb moltíssimes ganes de caminar i pujar muntanyes, l’Al-Pi-nisme iniciava la ruta de cinc dies. De mica en mica, tot ascendint per la ufanosa i profunda Vall de Tena, es deixava el poble de Sallent a l’esquena i s’anava guanyant altura. Al cap de poques hores de camí i havent dinat, s’arribava al “Ibón” (en aragonès, “petit llac del Pirineu d’origen glaciar) de Respomuso, a 2200 m d’altitud. Tot i el fort vent que bufava, amb ràfegues de més de 80 km/h, l’Al-Pi-nisme va poder muntar la tenda, sense patir per la seva integritat. La nit fou força moguda, i és que el vent no amainava.

El matí següent, a les 7.15 h, l’Al-Pi-nisme ja caminava en direcció al primer tresmil programat per la ruta, el Balaitús (3145 m). L’ascensió al tresmil més occidental dels Pirineus es féu per la bretxa Latour. L’aproximació a la bretxa es va fer seguint les petjades sobre una llarga pala de neu dura amb força pendent. Un cop a la bretxa, s’hagué de superar un pas de IV, i posteriorment una zona de clavilles fixes a la roca. Amb l’ajuda de corda i arnesos per major seguretat, s’ascendí fàcilment al capdamunt del pic. El vent continuava sent fort i omnipresent, i la sensació de fred era força gran. No obstant, les vistes ho mereixien tot. La baixada es féu per la Gran Diagonal, l’altra via d’accés al pic. Aquesta, tot i ser considerada més fàcil, és molt més aèria i els passos s’han de realitzar cautelosament, per perill d’una relliscada fatal.

Després d’un bon dinar, amb fogonet, ple d’hidrats de carboni, l’Al-Pi-nisme continuà camí en direcció al nord, fins a arribar als Ibones de la Facha, just al peu del Gran Facha, per fer-hi nit a dins la tenda.

Ibones de la Facha

Amb la sortida del sol, l’Al-Pi-nisme assolia el coll de la Facha, on va deixar les motxilles per alleugerir pes en l’ascensió al segon tresmil de la ruta, el Gran Facha (3005 m). L’ascensió, tot i ser més fàcil que la del dia anterior, consta de llargs trams de grimpada per superar un desnivell de prop de 400 metres. El vent continuava sent el factor dominant, i el sol brillava esplendorós per poder guaitar els infinits pics escarpats que s’albiraven. De tornada al coll, s’entrà a França, i sense perdre altura, s’anà resseguint la falda del Gran Facha fins al port de Marcadau, des d’on es descendí fins a passar per la vora dels llacs de Bachimaña. Seguint el GR-11, s’arribà als Ibones Azules, just als peus d’uns imponents Picos del Infierno, amb la impressionant marmolera com a protagonista. La tarda d’aquest segon dia fou de descans total i què millor per recuperar-se d’una jornada d’alta muntanya que un bon bany a un estany d’aigua gelada a 2500 m d’altura?

Arribats al tercer dia, el cel semblava que s’havia posat d’acord. Ni mica de vent ni de núvol. Un sol radiant acompanyava l’Al-Pi-nisme a l’ascensió als Picos del Infierno. La grimpada fou força llarga, i un cop passat l’últim coll, en pocs minuts es van poder coronar els tres cims: l’occidental (3073m), el central (3082m) i l’oriental (3076m), connectats per la vasta marmolera, d’un to blanquinós.

Ruta per la Cerdanya Francesa: del Carlit als Perics

Cerdanya Francesa

El passat dijous dia 6 d’agost, l’Al-Pi-nisme Club Esportiu es va llevar ben d’hora per dirigir-se a Porte Puymorens, on va començar una ruta inoblidable de quatre dies per la Cerdanya Francesa, la segona de l’entitat aquest estiu.

El primer dia de ruta i amb les piles carregades, es va passar per l’impressionant estany de Llanós tot fent una aproximació al pic del Carlit (2921).

L’endemà amb les maletes de ruta a l’esquena i també de matinada, aquesta vegada amb el cel nuvolat l’Al-pi-nisme feia el famós cim i es dirigia cap els Perics, els dos gegants emblemàtics que controlen tota la zona de les Bulloses. Després de travessar el Desert del Carlit i plantar la tenda sota el Peric Superior (2810), calia preparar-se per la tempesta diària que feia cada tarda i cada nit.

L’endemà al matí l’Al-pi-nisme feia cim després d’ascendir per una llarga i fàcil cresta que deixava veure una vista excepcional de la zona: des del Canigó a la Pica d’Estats i del Pedraforca a les entranyes de França. Després de gaudir de la vista tocà baixar i començar a enfilar una llarga vall glacial per sobre dels 2000 metres, la qual dugué a l’Al-pi-nisme, una altra vegada, després de travessar un coll, a l’estany Llanós, vist ara des d’un altre extrem. Allí amb capelines es va plantar la tenda i descansar un xic per poder emprendre amb ànims l’últim dia, durant el qual s’hauria de baixar per una vall de més de 10km.

Aquesta darrera jornada va començar com tota la nit, amb pluja intensa. No obstant això, l’Al-pi-nisme va prosseguir la ruta fixada i després de passar pel refugi de Besines s’arribava a l’Hospitalet de l’Andorra a la tarda.

Amb tot, l’entitat fa una molt bona valoració d’aquestes dues rutes al-pi-nístiques les quals han servit per compartir amb els membres de l’entitat uns fantàstics dies respirant alta muntanya, aprenent a conviure tot admirant els millors paisatges del nostre tant estimat Pirineu, i adquirint alhora una major experiència a la muntanya.

El passat dia 31 de juliol l’Agustí Rabell i en Jaume Oromi, vareN iniciar “ EX-XL CAP A SANTIAGO”; una expedició que es consisteix en fer el Camino de Santiago des de Roncesvalles. L’objectiu principal és demostrar a la societat que les persones operades del que popularment es coneix com a reducció d’estómac, poden ser noticia per motius positius i no tant sols quan hi ha una negligència mèdica o una defunció al quiròfan.

El projecte es tira endavant comptant amb la col·laboració d’ X-AVI material de muntanya, amb un suport tan en material com amb consells per poder tenir un bon camí sense cap lesió física.

Es pot dir que l’objectiu va arribar a bon port en superar la barrera dels 550 km caminats, sense poder arribar a Santiago de Compostela a causa de la manca de dies.

El projecte ha obtingut el ressó mediàtic de mitjans com Rac1, Com Radio, Catalunya Radio, La Veu de l’Anoia, Ràdio Igualada, TV Localia (Pamplona), el diari “Primera Edición” de Toledo, a més a més d’alguna intervenció esporàdica a Radio Nacional d’Espanya, Cadena Cien… entre d’altres ràdios locals que ens hem anat trobant al llarg del Camí.

Cal destacar també el valuós suport de l’equip mèdic de l’Hospital d’Igualada, equip encarregat de marcar unes pautes alimentaries segons la duresa de cadascuna de les etapes.

Els components del projecte han portat la Bandera de la ciutat d’Igualada per tot el Camino, mostran amb orgull la ciutat on vivim. Tanmateix, se n’a pogut fer un seguiment en viu de la seva evolució en el Camí a través de la web www.calbenido.org/ex-xl. Pàgina que properament comptarà amb totes les fotografies que l’expedició ha anat fent al llarg del seu recorregut.