Tenen les dones un cos més preparat per adaptar-se a l’altura? S’han fet alguns estudis al respecte des de que per primera vegada, als anys 70, les dones encaressin cims de vuitmil metres. Les conclusions porten a pensar que certament, el cos de la dona tingui una millor ventilació pulmonar, així com que pateixi algunes conseqüències menys de l’altura respecte l’home.
Tot i que algunes d’aquestes dades encara no s’han verificat, sembla ser que sí que
existeixen algunes diferències. Alguns estudis mostren que la reacció del cos de la dona a l’altura és igual o similar a la de l’home. No obstant, és cert que proporcionalment el mal d’altura crònic o la polictèmia (producció anormal de glòbuls vermells) són menys freqüents entre les dones.
Estudis realitzats a Colorado reflexen una menor presència d’edema pulmonar agut provocat per l’alçada en les dones: possiblement casuat per un factor hormonal. Per exemple: En la segona fase del cicle menstrual, per concordança de dues hormones (estradiol i progesterona), augmenta la resposta ventilatòria a l’hipòxia. Aquest fet, comprovat en condicions d’altura simulada, propicia un augment en la saturació d’oxígen al 3%, fet que dóna certs beneficis a les dones.
Aquest fet però, acaba sent minvat per l’efecte d’activació del sistema renina-angiotensina-aldosterona, que contraresta els efectes postius produïts anteriorment. Tanmateix, els resultats d’aquests estudis semblen variar d’una dona a l’altra.
Un dels últims estudis realitzats al respecte (Everest any 2008), sembla apuntar un altre efecte positiu en el cos de les dones pel que fa a fer front a les condicions en altura, i semblar ser que també deriva de l’efecte “protector” d’algunes hormones de la dona (estrògen i progesterona).
Finalment, uns altres factors interessants són els nivells de ferro en sang, la nutrició. Un estudi realitzat l’any 1976 relatava que en altura, les dones tenen una millor introducció d’aliment en el seu organisme i menys pèrdua de pes. Tanmateix, un altre efecte positiu era la rapidesa en la capactiat de restaurar el volum de plasma, procediment que es realitza més ràpidament que en el cos masculí. Altrament, el mateix estudi afirmava que les dones tenen un menor nivell d’hematòcrit (volum de la massa cel·lular amb relació a la sang total), fet que s’havia de compenar amb la ingestió de ferro abans de fer una expedició.
En tot cas, trobem que existeixen múltiples indicis i estudis que semblen apuntar que la dona té certs elements i factors positius que permeten una millor adaptació a l’altura que en el cos humà. No obstant, hi ha dos punt que cal remarcar. D’entrada que les avantatges que semblen mostrar són ínfimies i en alguns casos, fins i tot, es veuen contrarestades per altres efectes paral·lels. I en segon lloc, que molts d’aquests estudis encara tenen molt a dir al respecte, molta feina a fer i a desenvolupar.
Font: Montagna


