L’Edurne ja està al Tibet i comença a treballar per l’expedició. Els comunicats i fotografies són personalitzats de l’Edurne, anirem informant puntualment sobre l’evolució de l’expedició a la nostra pàgina web.

10/09/09 – Segon Comunicat d’Edurne Pasabán
(Traducció pròpia del castellà)

Ja estem al Tibet, ahir al matí vàrem sortir de Katmandú com teníem previst, i arribàrem amb autobús a la frontera de Nepal amb el Tibet.

Quan vàrem arribar a la frontera vàrem haver de canviar de vehicles, tota la nostra càrrega va venir des de Katmandú en un camió, i s’ha de passar volum en volum totes les càrregues a mà a l’altre costat de la frontera. Per això ja ens estaven esperant els portejadors, bé més ben dit les portejadores, ja que quasi totes eren dones, mentre elles treballaven carregant d’un costat a l’altre del pont, els homes jugaven a cartes, la veritat és que era increïble. Anàvem amb una mica de por a l’hora de creuar la frontera, ja que les coses no estan molt bé per aquí i ens havien de revisar les càrregues, la por que teníem era que ens requisessin el menjar, i sobretot el pernil, però no va passar res.

Una vegada passada la frontera, ja a Zagmu, carregàrem el camió amb tota la càrrega i nosaltres ens posàrem en uns Jeeps, i cap a Nialan. Increïble com ha canviat això en un any, ja que estaven d’obres a la carretera, i ara ja està acabada i asfaltada. Encara recordo com era això fa 10 anys, tot era una pista que et costava unes quantes hores arribar des de Zagmu a Nialan, ahir ho férem en una hora escassa.

Nialan ens ha rebut amb fred i pluja, però tampoc és d’estranyar, ja que estem a 3.700 metres. Veníem amb pantalons curts i xancletes i de seguida hem hagut de treure roba de muntanya, aquí no hi ha bromes, que un petit refredat ens pot espatllar l’expedició.

La nostra intenció és estar aquí dos dies sencers per comença l’aclimatació, per això avui al matí hem pujat a una petita muntanya que està sobre d’Inhalan a uns 600 metres. Avui el dia és espectacular, però a dalt hi feia vent. Hem pogut veure el camí cap el camp base del Shisha Pangma, les muntanyes estaven una mica tapades, però el que hem pogut veure és que no hi ha molta neu; sembla que està tot molt sec. La veritat és que ja ens havien comentat que aquest any el monsó havia sigut molt fluix, això és bastant bo per nosaltres.

No hi ha molt moviment ni d’expedicions, ni de gent, potser moltes expedicions ja estan al camp base, però de totes maneres em sembla que enguany no hi ha molta gent al Tibet.

El grup està content i amb moltes ganes de començar a pujar, veig a tothom tranquil, l’ambient és bo i no falten les bromes i les preses de pèl. Però és veritat que algunes vegades s’ha de frenar a algun d’ells, com a l’Alex, que la “lien” de seguida. Però de bon rotllo…

Bé demà em penso que pujarem a una altra muntanyeta de per aquí, ja que això ens va molt bé per començar a aclimatar com us he dit, i per començar a posar-nos a to, ja que portem uns dies sense fer gens d’exercici a Katmandú.

Una forta abraçada

Edurne.