En Ferran Latorre ja vola cap a Barcelona després de ser evacuat del camp base de l’Annapurna. L’alpinista català va patir una caiguda mentre esquiava en un descens en direcció al camp base de la muntanya; la caiguda li provocà el trencament del lligament encreuat anterior del genoll dret.

Oferim la traducció de l’última crònica emesa des del camp base de l’Annapurna pels expedicionaris.

“No m’ho puc creure – jo que mai caic esquiant, m’he de lesionar precisament ara,” es lamentava en Ferran Latorre aquest matí. Des de la sala d’embarcament de l’aeroport, comentava que no sentia dolor al seu genoll ferida però que no podia treure’s de sobre “una sensació molt estranya”, per haver hagut de deixar l’expedició abans d’hora.

En només unes hores, les circumstàncies han donat un gir radical per l’alpinista català, de 38 anys. “El dissabte va aparèixer un dia clar i brillant, amb 30 centímetres de neu fresca,” relatava al seu bloc fa unes hores. Havien obert i assegurat amb cordes al camí fins al Camp 3, incloent els trams més perillosos de tota l’ascensió. Estaven contents i relaxats, amb la feina ben feta i res més que fer que tornar a la base de la muntanya per gaudir d’uns dies de descans.

Després de senyalitzar part del camí per sobre del camp 2 per als xerpes, Ferran tornava “esquiant alegrement cap al camp 2, on m’esperava Nacho Orviz. Anàvem a baixar junts fins al camp base, “escrivia l’alpinista.

“Coneixia bé el trajecte, que havia realitzat ja diverses vegades; transcorria en alguns trams entre seracs, però en tot moment era perfectament esquiable”.

“Baixava sense problemes, de fet m’estaven filmant,” va continuar. “No obstant això, en un moment donat se’m va enganxar la cua d’un esquí: possiblement va topar amb la cantonada d’un bloc de gel ocult en la neu.” Segons recorden Ferran i Edurne, la caiguda no va semblar greu en un primer moment. “Al cap de poc temps, però, em va començar a fallar el genoll, no em subjectava,” va explicar Latorre. De tornada al camp base, que el català va arribar pel seu propi peu però ajudat pels seus companys i amb el genoll ja molt inflat, el metge de l’expedició va diagnosticar danys al lligament encreuat anterior del genoll dret.

Des de llavors, els esdeveniments han succeït amb rapidesa. L’alpinista va ser evacuat del Camp Base en helicòpter i traslladat a Katmandú, si no hi ha retards en els vols, dimarts a les 11:00 aterrarà a Barcelona. Des d’allà anirà directament a un hospital on se li faran les proves pertinents, s’avaluarà amb detall l’abast de la lesió i es dictarà el tractament a seguir.

Ferran Latorre és un esquiador de muntanya molt experimentat i coneix perfectament la ruta d’ascens l’Annapurna, que ja va escalar fins al cim el 1999, amb Juan Oiarzabal i Juan Vallejo.

Per a un esquiador expert i depenent de les condicions del terreny i el mantell nival, pot resultar més segur, i per descomptat més ràpid progressar sobre les taules que caminant. El dia de l’accident, Ferran descriu les condicions com excepcionals. Simplement, va tenir mala sort. De fet, l’Annapurna ha estat baixat amb esquís des del cim en dues ocasions: El 1979 pel francès Ives Morin (la primera mundial amb esquís a un vuitmil), i el 1995 pels eslovens Davo i Andrej Karnicar.

En quan a la líder d’expedició, Edurne Pasaban reconeixia ahir que la forçada marxa de Ferran havia suposat un trist contratemps per al grup, molt cohexionat després d’anys compartint expedicions. No obstant això, també va assegurar avui en declaracions a TVE que estan animats, disposats a continuar i amb recursos suficients per intentar el cim, si tot va bé, cap al 10 d’abril.

Pel que fa a la fixació de l’escalada Carmen Portilla, directora del programa Al Filo de lo Imposible de TVE, ha avançat que Nacho Orviz prendrà el relleu de Ferran com a càmera d’alçada a la pròxima ascensió al Shisha Pangma. Orviz ja ha desenvolupat aquest tipus de tasca com a part de l’equip de Al Filo amb anterioritat: l’any passat va acompanyar a un grup de discapacitats a escalar el Cho Oyu (8.210m).

Crònica d’Edurne Pasabán on explica les primeres vivències des del Camp BAse de l’Annapurna. Seguirem puntualment els seus progressos.

Les primeres hores del dia han estat assolellades, tal com ens havia previst el nostre meteoròleg Vítor Baia. Però, com també va anunciar, en caure la tarda els núvols cobreixen les muntanyes i neva.

El primer dia al camp base sol ser per organitzar, muntar les tendes, posar en marxa tota la instal.lació elèctrica, distribuir el menjar portada des de casa i, en definitiva, ordenar tot el millor que puguem, perquè aquest mes que anem a romandre aquí tot sigui el més còmode possible.

Avui al matí, quan he acabat de posar totes les meves coses, he donat un passeig al voltant del Camp Base. Aquests últims dies de trekking m’han ajudat a desconnectar del sestrés de la partida, però encara no em sentia realment aquí: no sentia les muntanyes, no sentia al que havíem vingut.

En aquest sentit, el passeig m’ha anat molt bé perquè he pogut adonar-me que SI, que ja sóc aquí, davant del Annapurna. He contemplat els gairebé 3.900 metres que ens separen de la cimera i l’he sentit, he sentit les ganes de començar, el cos ha començat a bombar adrenalina. Mentre seguia mirant a la cimera, sonava música en el meu IPod … i m’he posat a ballar No podia parar! Qualsevol de vosaltres, si m’hagués vist, haguéssiu pensat que l’alçada m’ha afectat. Però no: l’altura m’ha donat energia per ballar i saltar, Per encendre i posar-me en marxa.

Després del passeig, cap a les 12 del migdia hem fet la “Puja“, Que com sabeu és l’ofrena que es fa als déus abans de començar l’escalada. Els nostres xerpes han construït un “Chorto” (altar) on tots nosaltres hem anat afegint-hi un material que utilitzarem en l’escalada, i hem demanat que tot vagi bé. Després hem instal lat enfilalls de banderes d’oració pel Camp Base, perquè el vent les faci onejar i, d’aquesta manera, les oracions que van escrites en elles arribin als déus.

La tarda serà més tranquil·la. Quan jo acabi d’escriure, prepararem una mica de material per demà ja que, si el temps és bo, la nostra intenció és obrir la ruta cap al Camp un. El tram no és del tot complicat, excepte per una zona de roques, on calculem que haurem d’instal lar uns 400 metres de corda.

Com veieu, ja estem ficats de ple en l’escalada. Estem tots molt animats, les rialles i les bromes són constants, senyal que la gent està a gust.

La Xina ha tancat la seva frontera sense cap mena d’explicació, i Edurne Pasabán i la seva expedició es queden sense el permís d’accés al país que els deixaria arribar fins al Shisha Pangma, el seu primer objectiu. Aquest fet ha obligat a l’expedició a fer un canvi de plans a l’últim moment, el mateix dia de la sortida, havent de començar l’expedició per l’Annapurna per posteriorment intentar anar al Shisha Pangma.

Edurne Pasabán i els seus companys d’expedició ho comentaven resignats, no saben el perquè i no poden fer res per impedir-ho, però Xina ha tancat temporalment les fronteres impedint la seva entrada al Tíbet.

Aquest contratemps important d’última hora els ha obligat a prendre la desició d’iniciar l’expedició anant a l’Annapurna i posteriorment tornar al Shisha Pangma, justament l’ordre contrari del que tenien previst i estudiat. Ara temen a la gran muntanya de l’Annapurna, que no tenien preparada per aquestes dates tant matineres, i que si de per si acostuma a tenir poc èxit en les ascencions, entre els mesos de març i abril encara menys.

L’expedició preveia plantar cara a l’Annapurna havent fet el Shisha Pangma, portant uns mesos sobre el terreny, estant ja suficientment aclimamtsts i aprofitant la petjada oberta per les desenes d’expedicions que properament hi arribaran. Ara en canvi tot això ha canviat, estaran sols en una muntanya amb poques ganes de ser pujada. Els plans canvien i ells s’han hagut d’adaptar, era l’única solució.

Cal comentar també, que la coreana Oh Eun-Sun, amb tretze vuitmils en el seu haver, ha adelantat la seva expedició a l’Annapurna. La corena no vol sorpreses i sembla que està disposada a tot per ser la primera dona del món en ascendir els 14 vuitmils. Allà es veurà les cares, literalment, amb Edurne Pasabán, que després de fer cim a l’Annapurna encara li restarà el Shisha Pangma per tal de completar el seu repte 14×8000.

Encoratgem a Edurne i tota la seva expedició a tirar endavant i fer front als impediments d’última hora. Com sempre, des d’X-AVI Material de Muntanya seguirem de ben a prop tots els seus progressos.

L’alpinista Edurne Pasabán sortirà el proper 4 de març al Himàlaia amb l’objectiu de convertir-se en la primera dona capaç de conquerir els 14 vuit mils de la terra, feta per la qual pugna amb l’austríaca Gerlinde Kaltenbrunner i la sud-coreana Eun Sun, que es troba a un cim de passar a la història.

Com ja varem fer amb la seva última expedició, des d’X-AVI Notícies seguirem dia a dia la seva evolució, l’actualitat des de la muntanya i els seus progressos.

Aconseguir els 14 vuitmils abans que la coreana no és una obsessió. Si surt, perfecte, i si no, no passa res, l’important és acabar el projecte de les 14 cims més alts de la terra”, va assenyalar Pasabán en la presentació del projecte Keep Walking Project, una iniciativa que destaca l’afany de superació de les persones en diverses facetes.

A falta del Shisha Pangma i del Annapurna per complir l’objectiu, Pasabán tractarà de trepitjar els dos cims entre els propers mesos de març i abril dins d’una expedició que completen els alpinistes Ferran Latorre, Alex Chicón i Asier Izaguirre.

“Quan aconsegueixi coronar tots els cims canviaré els objectius. Hauré de prestar més atenció a la meva vida personal, ja que així és impossible tenir una parella”, va fer broma l’alpinista basca.

També va deixar clar que no li agradaria tornar a la vida de “fitxar en un treball cada dia”. Tot i el risc de conquerir cims com l’Annapurna, la més perillosa de l’Himàlaia al costat del K-2, l’alpinista basca té clar que cap muntanya val més que la seva vida.

“Jugar-me la vida? El primer és tornar a casa, vull viure molts anys, no mereix jugar-se la vida per la muntanya”, va concloure Pasabán, que va presentar a Madrid el projecte solidari ‘Keep Walking Project’.

Pasabán vol convertir-se en la primera dona que puja als catorze ‘vuitmils’, tots situats a les serralades de l’Himàlaia i del Karakorum, tots dos a l’Àsia. Només li queden dos. El Shisha Pangma i l’Annapurna. I té l’intenció de coronar un darrere l’altre. Primer el Shisha Pangma, també conegut com a Gosaithan, de 8.027 metres. I, després, l’Annapurna. Per assolir aquestes elevades metes comptarà amb un grup de luxe: Álex Chicón, Ferran Latorre i Asier Izaguirre, a més de Nacho Orviz i l’equip de ‘Al filo de lo imposible’.

Per al muntanyenc Gijón, de culminar amb èxit l’ascensió, seria el seu cinquè ‘vuitmil’. Fa més de trenta anys vinculat a la muntanya i ja ha coronat els cims del Gasherbrum II (8.085 metres), Makalu (8.463 m), Nanga Parbat (8.125 m.) i Dhaulagiri (8.167 m).

Viatjarà al març fins a Katmandú per des d’allí posar rumb cap a l’Annapurna amb un sherpa. En arribar a la muntanya, el nom significa en sànscrit ‘Deessa de les Collites’, començarà a preparar els campaments d’alçada. Allà, esperarà l’arribada d’Edurne Pasabán per iniciar l’ascens al cim. Mentrestant, l’alpinista basca intentarà coronar el Shisha. Es marca com a data límit per aconseguir-ho el 15 d’abril.

Després, guiarà els seus passos cap a la desena muntanya més alta del món, on tot estarà preparat per l’ascens. I, ella, en arribar directament des d’un altre cim tindrà també superat el procés d’aclimatació.