Edurne Pasabán ha viscut el cap de setmana més tens des que comencés l’expedició Endesa a l’Everest sense oxíigen. Divendres, el seu assalt a cim es complicava amb la indisposició de dos dels xerpes de l’equip al Camp 4, a vuit mil metres d’altura. Encara que van millorar amb el tractament administrat pels seus companys, ratxes de vent molt més forts del pronosticat en els pronòstics meteorològics retardaren la sortida dels expedicionaris fins més enllà dels marges mínims de seguretat per a una escalada al punt més alt del planeta sense ús de oxigen suplementari. Decidida des del començament a no fer ús del gas embotellat, Pasabán finalment va optar per la prudència i va avortar l’intent, encara que deixant la tenda i el material llestos per a un nou assalt la setmana que ve.

Gràcies a això tots els expedicionaris tornaven al Camp Base sans i estalvis aquesta mateixa tarda. No obstant això, no van poder descansar després dels quatre dies d’escalada i la nit – “toledana” en paraules d’Edurne – a 8.000 metres. Al caure la nit arribaven notícies preocupants del Lhotse, (el vuitmil annex a l’Everest amb el qual comparteix part de la ruta): diversos expedicionaris espanyols havien fet cim aquell dia, alguns d’ells a hores molt tardanes, tenien problemes de tornada al Camp 4 . A l’alba del diumenge, s’informava per ràdio que Carlos Pauner, Roberto Rodrigo i Isabel patien congelacions i / o edema cerebral i que l’andalús Manuel “Lolo” Gonzalez no havia tornat al campament.

En aquest moment les expedicions al camp base van iniciar una operació de rescat extrema i Edurne Pasabán va anar al campament de l’agència Patagonian Brothers, des d’on es coordinaven les tasques. Els guies Argentins Damian Benegas i Matias “Matoco”, de tornada del cim de l’Everest, no van dubtar a canviar de rumb i ascendir el Lhotse, fins que van trobar a Lolo, incapaç de moure’s i molt feble després de passar la nit al ras a 8.100 metres, però viu a 8.100 metres. Les expedicions comercials, sovint criticades, van posar a disposició dels ferits tot el seu oxígen i mobilitzar tots els xerpes que estaven en condicions d’ajudar a Lolo. Edurne Pasabán va participar en la coordinació del rescat, va facilitar la comunicació entre equips i, segons informen alguns mitjans, no va dubtar a avançar els diners necessaris perquè el procés no es retardés per raons burocràtiques.

Hi ha poquíssims precedents de rescats realitzats per sobre dels vuit mil metres, però l’acció conjunta de tots els implicats ha donat els seus fruits. Lolo era transportat en llitera pels argentins i equips de xerpes treballant per torns, fins que ahir a mitjanit van arribar al Camp 2, on ja estaven sent atesos els altres ferits. Aquest matí, un helicòpter ha evacuat des d’allí mateix a Lolo i Roberto Rodrigo. Els altres han continuat lentament cap al Camp Base, on els esperaven els metges de les expedicions d’Edurne, Pauner i Himalayan Experience per avaluar les lesions, aplicar tractaments i demanar si cal noves evacuacions per via aèria.

Font: Edurne Pasabán

Elizabeth Hawley, l’anomenada notària de l’Himàlaia, s’ha pronunciat al respecte del cas Miss Oh i el dubte de la seva ascenció al Kanchenjunga. Hawley ha ratificat el que ha dit en diverses ocasions, ella no jutja els cims, senzillament els reflexa.

El debat sobre el cim del Kanchenjunga encara romandrà obert fins que els esdeveniments avancin encara més i es prengui la decisió de declarar com a “no reconegut” el cim d’Oh Eun-Sun, deixant d’estar en “disputat”  com es troba actualment.

No obstant, Elizabeth Haley ha fet arribarla següent carta a Edurne Pasabán, que us reproduïm i traduïm a continuació. Per la seva banda, Miss Oh ha convocat per demà dia 31 d’agost una roda de premsa a Seül. Encara resten moltes coses per aclarir.

Carta d’Elizabeth Hawley a Edurne Pasabán:
[Traducció de l'anglès]

“Potser ja saps que el passat dijous 26, la Federació Coreana d’Alpinisme (KAF) va organitzar una reunió a la que varen assistir veterans alpinistes coreans com Park Young-Seok, Um Hung-Gil i Han Wang-Yong, que arribà unànimament a la conclusió de que Miss Oh Eun-Sun no assolí el cim del Kanchenjunga l’any passat. Les fotos que recolzen la seva versió no han sigut considerades convincents. En qualsevol cas el secretari genereal de la Federació Coreana (KAF), Lee Gul-Jae, ha dit que poden tornar a reunir-se si ella presenta evidències més clares [de la seva ascenció].

El KAF és l’organització d’alpinisme més important que hi ha a Corea. Per descomptat que Miss Oh i el seu patrocinador principal, Black Yak, ja han refusat aquesta decisió. Certament aquest és un fort cop per Miss Oh. M’acaben de preguntar si estaria disposada a mantenir el seu ascens com “no reconegut” en comptes de “disputat” i he dit que no citant la decisió del KAF. Em sap greu per ella, però sembla que ara la seva única alternativa és tornar i escalar [el Kanchenjunga] una altra vegada amb moltes fotos evidents.

Una cordial salutació,

Elizabeth Hawley”

La Federació Sud-Coreana de Muntanyisme no reconeix el cim del Kanchenjunga a l’alpinista Oh Eun-Sun, convertint així a Edurne Pasabán en la primera dona de la història en coronar els 14 vuitmils del planeta.

Segons Ignacio Delgado, representant d’Edurne Pasabán, ahir va tenir lloc una reunió a la Federació Sud-Coreana d’Alpinisme on hi varen participar tots els vuitmilistes del país i on varen ser analitzades totes les proves presentades per Miss Oh respecte la seva ascenció al Kanchenjunga.

En aquesta reunió es varen plantejar prous dubtes suficients com per no validar el cim de la seva compatriota, deixant-la ara amb 13 vuitmils en el seu currículum. Ara faltarà la ratificació d’Elizabet Hawley, la considerada notària de l’Himàlaia, on caldrà esperar quines són les seves accions després de considerar la decisió de muntanyers, la Federació Sud-Coreana i les proves.

Edurne Pasabán ha declarat que la feina feta és la mateixa ara que abans, però com ja havia dit alguna vegada “ser la primera seria la cirereta del pastís“. No obstant, Edurne es mostra satisfeta ja que ara queda demostrat que no és quelcom que s’inventés ella o el seu equip, sinó que és fet un fet corroborat pels seus compatriotes i la seva federació.

L’alpinista basca, que a hores d’ara encara es troba de vacances, s’ha mostrat sorpresa per la notícia i comenta que el proper dilluns tornar a iniciar els seus entrenaments.

L’Edurne Pasabán i el seu equip han aconseguit aquesta matinda l’ascenció al Shisha Pangma, la darrera muntanya que restava a la basca per assolir la fita de pujar les 14 muntanyes de més de vuitmil metres existents.

La seva transcripció dels fets:

“Són les 09:30. (Nepal) i els veiem amb la càmera de TV; estimant a ull (és a dir, amb moltes reserves!) Els situem a uns 7700m. “, Ha informat pablo Díaz-Munio metge de l’expedició de Edurne, des del Camp Base. “A aquestes cotes el ritme aproximat és de 100m. d’altitud / h. “” El temps és immillorable i no hi ha comunicat per la seva part que reveli cap problema “, ha dit Pablo. L’expedició s’ha posat en marxa després d’una nit bastant agitada, en què han ajudat els components d’una altra expedició. Aquest és el relat de Panlo sobre això: “Després d’una mica de preocupació per l’aparició en les últimes hores d’ahir d’un vent fred i intens, la nit va començar bé en notar que el vent amainava.

No obstant això, a la 1:00. es va produir la sorpresa: sense tenir realment informació segura al respecte encara, es pot confirmar que a aquella hora van arribar alguns components de l’altra expedició espanyola amb problemes de fred. Sense dubtar-ho un instant, el nostre equip els va acollir a les seves tendes (ja dic que encara ens falten detalls d’aquesta circumstància però sí puc assegurar que està superada). “” Això va suposar un retard en l’hora de sortida prevista: en lloc de començar l’atac a les 04:00., va ser finalment a les 06:00. quan Edurne, Asier i dos xerpes es van llençar al capdavant obrint traçada, seguits de prop per Alex, Nacho i dos xerpes. Volien marcar el ritme per no estar subjectes a altres retards.

“7:30 h (Esp)” SUMMIT, SUMMIT, SUMMIT !!!!!! JA ESTÀ, ho han aconseguit, a les 11.30h. HORA NEPALI, han pujat al cim del Shisha Pangma i Edurne ha aconseguit els seus 14 vuitmils !!!!!!! ESPECTACULAR, molt emotiu, TANT AMUNT COM AVALL ÉS UN MAR DE LLÀGRIMES I abraçada. Edurne, Asier, NACHO I ALEX, TOTS ho han aconseguit, EL QUE NO Em sorprèn RES PERQUÈ SÓN, DE LLARG, ELS MILLORS. MEVES FELICITACIONS A UN GRAN EQUIP !!!!!!!!!!”

08:50 h (Esp) des del CB ens comenten: “Acabo de parlar amb Edurne: ja han baixat fins al coll, és a dir, la part més difícil i perillosa; ara els toquen 2h. fins al camp 3, sense confiances però molt més senzill. Un cop al 3, m’han promès que asseguts i hidratats, valoraran què fer, i jo us ho explicaré. Tot bé per aquí, molt emocionats però molt bé! “

Torna a agafar força la polèmica discussió sobre la veracitat dels 13 cims de la coreana Oh Eun-Sun, ara mateix, la dona que té més possibilitats de convertir-se en la primera dona en ascendir els 14 vuitmils del món.

Fa temps que se n’ha parlat i s’ha aixecat molta pols i opinions diverses al respecte, ara però, l’Edurne Pasabán en persona difón noves informacions que poden portar a veure encara més clara la controvèrsia. Segons sembla ser, i per confessió dels propis sherpes de l’alpinista coreana, ella mai ha ascendit al Kanchenjunga, de tal manera que serien 12 els vuitmils que té en actual possessió i no 13 com ella afirma.

Es posen en dubte fins i tot altres cims de la coreana, que no ha pogut demostrar, però sens dubte el Kanchenjunga és el que més cua portarà, ja que presumptament els propis sherpes estan pensant en treure oficialemnt a la llum el tema i destapar la veritat; tot denunciant-ho a les autoritats nepaleses.

Els nervis per saber qui serà la primera dona de la història en coronar realment els 14 vuitmils del planeta ja han arribat definitivament. Sigui com sigui, a continució us deixem amb una recent entrevista amb Edurne Pasabán concedida al diari El Correo, poc després de fer el seu tretzè vuitmil, on aporta més informació al respecte.

- L’ha felicitat Oh Eun-Sun?

- Sí, sí, m’ha saludat només arribar. Encara que, bé … És que ahir els càmeres de ‘Al Filo’ ens van filmar a l’arribada des del CB i segons sembla també ho va fer la televisió coreana, així que van venir a preguntar a veure si la persona que es veia al cim era jo. A veure si havia pujat realment al cim veritable.

- I ara amb l’Annapurna a la motxilla, es veu com la primera dona amb els Catorze?

- No ho sé, no ho sé …. De tota manera, això de primera o segona … sembla que les coses s’han tergiversat una mica cap a la coreana perquè crec que haurà de demostrar moltes coses en algunes muntanyes, segons tenim entès per molts xerpes que s’estan movent per certificar els cims de totes nosaltres.

- Hi ha dubtes?

- Sí, sí. Hi ha molts dubtes i els xerpes s’estan movent perquè totes nosaltres demostrem si realment hem pujat a tots els cims que es diu. I ella té algun petit problema amb algun cim i els xerpes no el corrovoren.

- Però aquesta certificació qui la fa, algun organisme oficial?

- No, no. No és res oficial. Són els seus mateixos xerpes, que ens han confirmat que al Kangchenjunga no ha pujat.

- Com?

- Ens han dit que no diguem res, però al Kangchenjunga no han pujat al cim. Llavors m’han dit ‘tu fes els teus cims que després nosaltres ens encarregarem de que es vegi la veritat’.

- És una acusació molt greu.

- És que nosaltres tenim molt bona relació amb els xerpes de Miss Oh, perquè un dels seus caps va ser sherpa meu el 2007 just en aquesta muntanya. Va ser la seva primera expedició i l’Asier el va ajudar molt perquè llavors no sabia ni rapelar, i ara és un “Jefazo” que t’hi cagues i per tant, ens adoren. Avui sense anar més lluny ens han ajudat un munt a baixar les coses del camp 2 i ens deien: ’si us plau no li diguis a la coreana que t’hem ajudat’. Ja fa dues setmanes ens van dir que ells ja se n’encarregaran de dir-ho però que al Kangchenjunga ella no ha pujat, com a alguna muntanya … i després també hi ha en Mingma, un sherpa que coneixem i que vol ser el primer nepalès en acabar els vuit mils …

- El que ha pujat amb el seu grup.

- Exacte. Aquest és el que diu que quan arribem a Katmandú anem a reunir-nos, ell i els xerpes amb el Govern del Nepal per deixar totes les coses clares ja sobre de la taula.

- Tornem a l’Annapurna. Crec que només vostè sap el veritable valor d’aquest cim.

- Hòstia que sí. Tenia unes ganes de treure’l de sobre … Era un pes pesat i ara podem estar tranquils.

- Amb tots els temors sobre els seus perills, al final s’ha portat bé.

- Sí, sí. No ens podem queixar per res. De fet, fins al camp 3 varem treballar molt, però d’aquí cap amunt hi havia encara moltes coses per fer i ens ha permès superar-les. La veritat és que ens ha tractat molt bé.

- Ja només en queda un. El somni comença a ser una realitat …

- Ara estic una mica com en un núvol. Hem estat sols allà dalt tants dies … i arribes aquí amb el cim, tothom felicitant-te … Són sensacions de felicitat, perquè la veritat és que jo a l’Annapurna li tenia molta por. I no esperava que tot fos així. Ens ha sortit tot molt bé. Així que estic molt contenta i fins i tot una mica sorpresa de les sensacions que tinc. Ja hem fet l’Annapurna, Ja està! És una mica estrany …

- Qui s’imaginaria això quan van haver de canviar tots els plans sobre la marxa pel tancament de la frontera tibetana.

- Imagina’t. Tot aquell embolic en l’últim moment … Però al final hem estat aquí tres setmanes treballant sols i jo crec que l’Annapurna ens ha compensat aquesta bona tasca amb un cim tranquil i un resultat molt bo.

- I ara el Shisha.

- Sí, bé, quan arribem tirarem cap amunt. L’única preocupació allà serà el pas del cim secundari al principal, que les comercials ni ho faran. Però nosaltres arribarem amb la nostra aclimatació, agafarem nostres ‘tendetes, un dia al camp 1, un altre dia al camp 2 i, si hi ha bon temps, per dalt, però sense molts més esforços. Estem molt aclimatats i intentarem la muntanya en una manera molt més alpina.

Cim a l’Annapurna d’Edurne Pasabán i la seva expedició

Després de la duresa i complicació de l’ascens a l’Annapurna, i acte seguit el descens amb el cansament acumulat, la deshidratació que es començava a fer palesa, i el fet d’haver de desmuntar els campaments d’alçada i demès… Ho han aconseguit. Ara sí que es pot sentenciar que l’expedició ha fet cim  a l’Annapurna i ha tornat sa i estalvi al Campament Base.

Després de recuperar-se de la deshidratació, el cansament extrem i petits dolors musculars, l’equip valora molt positivament el brillant ascens sense haver de lamentar cap dany major i satisfets per la feina ben feta.

Han deixat la ruta oberta per la resta d’expedicions i ara ja pensen en desmuntar el campament base i el dimecres, volar amb destinació Kathmandú. Allí fer-hi un merescut dia de descans i acte seguit, dirigir-se al seu següent objectiu: El Shisha Pangma, el darrer vuitmils que li manca a Edurne per culminar la gesta 14×8.000.

Així ens ho expliquen ells mateixos des del Campament Base:

Edurne i tot el seu equip descansen ja al Camp Base de l’Annapurna, després d’un llarg descens des del Camp IV, que els ha ocupat bona part del dia.
Eren les 16:45 h. (Hora local) quan per fi han arribat al CB i tots els integrants de l’expedició han pogut celebrar l’enorme èxit que ha suposat la conquesta de l’Annapurna.

Durant el llarg descens d’avui l’equip ha anat acusant l’enorme esforç, el cansament acumulat i la deshidratació.
Edurne i Nacho han tingut problemes de visió per la deshidratació, i l’Alex Txikón acusava molèsties musculars a les cames.
No obstant això, aquests petits problemes han anat remetent a mesura que l’equip baixava, i aprofitava l’arribada als diferents Camps d’alçada, Camp III, Camp II i Camp I, que han anat desmuntant a mesura que baixaven.
Nati sherpa, que va sortir del CB a primera hora del matí es va trobar amb ells allà per portar una mica de fruita, unes Coca Coles i ajudar-los en la tasca de desmuntar i traginar de tornada el material dels camps d’alçada.

Edurne i tots els membres de l’expedició estan feliços i molt satisfets pel treball realitzat.
Han deixat tota la ruta equipada per a les pròximes expedicions a qui desitgen molta sort en els propers dies abans d’iniciar la seva tornada. Tot i que encara no s’ha confirmat encara el pla de retorn a Kathmandu, el més probable és que l’equip estigui un parell de dies per desmuntar el Camp Base i serà probablement el dimecres dia 21, quan volin de tornada a Kathmandu, on gaudiran d’un dia complet de merescut descans abans d’emprendre camí cap al Tibet, on els espera el Shisha Pangma; que pretenen escalar per la seva cara nord en les properes setmanes.

El Shisha Pangma, tot i ser el més baix dels catorze vuitmils, és la muntanya maleïda per l’Edurne, que ja l’ha intentat escalar sense èxit en quatre ocasions.
Aquesta vegada però, l’equip l’afronta en un gran estat de forma física i aclimatació, i per descomptat amb una càrrega de moral i energia extra gràcies a la recent conquesta de l’Annapurna.

Fotos: EdurnePasabán.com

Avui entre les 14.10 i les 14.30 hora nepalí, tot l’equip de l’Edurne, – juntament amb els dos companys afegits a l’últim moment: el portugés Jao García i el sherpa Mingma- han coronat el cim de l’Annapurna de 8.091 metre d’alçada.

Ara mateix es troben fent el descens direcció al Camp IV. Desitgem una baixada sense complicacions ni imprevistos.

Informarem puntualment dels avenços i les últimes novetats.

L’Edurne Pasabán i la resta de l’expedició ja es troben al Camp IV a 7200 metres d’alçada, aquesta mitjanit iniciaran el camí per atacar el cim. Així ens ho expliquen des d’allà.

Edurne, Asier, Alex i Nacho ja estan en el quart i últim camp d’alçada, que han muntat a 7.200 metres, després d’un dia dur obrint ruta i fixant algunes seccions molt complicades. Ara estan fonent neu per hidratar-se i tractant de descansar unes hores. La propera matinada sortiran cap al cim de l’Annapurna.

“Les coses han anat més que bé fins arribar a certa esquerda: una que els nois de la tele, ajudats per la seva càmera, ja havien avisat que no els agradava gens,” relatava fa uns minuts des del Camp Base Pablo Díaz-Munio , el metge de l’expedició.

“Han necessitat dues hores i 200m. de corda per superar-la. Asier ha estat l’encarregat d’escalar el mur de l’esquerda per, des de l’altre banda, llançar la corda que haurien d’utilitzar després els seus companys. “

“No obstant, els problemes no han acabat aquí: una mica més amunt s’han trobat una” gepa “molt inclinada i amb neu molt dura, cosa que també ha alentit la marxa i precisat d’altres 150m. de corda. Eren els darrers que els quedaven, ja no hi ha més corda! “

“La conseqüència de tot això és que no han tingut temps suficient i s’han vist obligats a muntar el campament 200m. per sota del previst; 200m. més que caldrà superar demà. Això suposarà unes dues hores extra d’ascensió, ja que a aquesta cota d’alçada el ritme d’avanç és d’uns 100 metres de desnivell a l’hora. “

“No importa: Ells es troben pletòrics, amb la moral alta i molt mentalitzats en el que han de fer. Un altre factor favorable és la presència de Joao, el portuguès, i Mingma, un sherpa del grup dels aragonesos (Carlos Pauner i Javier Pérez) que ja fa uns dies ens va dir que volia pujar amb l’Edurne. En total, són 9 escaladors que es repartiran la tasca de culminar demà l’Annapurna, ja avanço que el ball començarà a les 04:00., Hora local (a les 00:15 a Espanya). “

Joao García va sortir del camp base ahir, un dia més tard que Edurne i el seu equip. Per unir-se a temps al grup, ahir 2.200 metres de desnivell fins al C3 – carregat amb una motxilla de 15 quilos! Motivació no li falta: demà al matí podria convertir-se en el primer portuguès que arriba al cim dels catorze vuitmils. Fonts d’Al Filo de lo Imposible assenyalen que Mingma Sherpa també aspira a completar el repte dels “14″.

Fotos edurnepasaban.com

L’expedició de l’Edurne Pasabán i l’equip d’Al Filo de lo Imposible es disposa a iniciar la seva ascenció, amb intencions d’assolir el cim el dissabte. En principi el pronòstic meteorològic ha de ser permissiu amb els alpinistes. En aquest comunicat l’Edurne ens explica com són aquests moment previs i quines són les previsions pels propers dies.

Dia de nervis i de preparatius: una altra vegada, pensant en el cim. Les previsions meteorològiques de moment es compleixen, i nosaltres serem fidels al nostre meteoròleg Víctor Baia, que ens diu que els dies 16 i 17 seran de vent feble, i que per tant poden ser de cim. Demà sortim cap al C2, el dijous pujarem al C3, i el divendres al C4. Llavors, esperem que aquests 20 km / h que Vitor pronostica per al dissabte es compleixin i puguem trepitjar el cim de l’Annapurna.

Avui hem aprofitat per filmar algunes entrevistes que després serviran per al documental de l’Al filo de lo Imposible. Els nostres nois m’han marejat una mica, ja que no tenien la llum adequada per fer les entrevistes i, com que són molt perfeccionistes, ens hem passat tot el matí ocupats en això. A canvi, crec que al final han quedat satisfets. Si més no a mi m’ha encantat! però entenc que ells són els professionals.

A la tarda, per a la nostra sorpresa, ha vingut tota l’expedició coreana al nostre camp a jugar a voleibol. Nosaltres tenim muntat un petit camp en què juguem gairebé cada dia. Avui s’han animat a venir ells, i ha estat molt bé. Hem jugat un partit, i els hem guanyat! Però el millor ha estat el bé que ho hem passat. Ells semblen molt seriosos a primera vista, però no és així. Són tan graciosos i divertits com qualsevol. Em prenien molt el pèl. Ha estat molt divertit, ho hem passat genial!

Ara ja ha començat a nevar, tal com estava previst. Crec que demà també nevarà una mica a la tarda, però per llavors nosaltres ja estarem al C2. Espero que aquesta neu sigui molt lleugera, per a poder pujar el dia següent al C3.

Queden molt poques hores fins el sopar i després anirem al llit. Estic segura que aquesta nit no dormirem gens bé, una mai s’acostuma a la nit prèvia a la sortida cap al cim. Pel cap passen tot tipus de coses: si pujarem o no, si tot sortirà bé o no. La incertesa i els nervis són intensos. Però demà, un cop ens posem a caminar cap al C2, passarà tot. Un cop en marxa, et centres en pujar i només penses en això. La següent estona de nervis no arribarà fins a la nit que dormim al Camp 4, unes hores abans de sortir per al cim – i encara falta per això.

Espero que tot surti bé, que aquests dies les notícies siguin bones, i que puguem celebrar tots lel cim de l’Annapurna.
Fotos: EdurnePasabán.com