Després de fer nit entre caigudes de roques i allaus properes, l’expedició d’Edurne Pasabán, conclou el seu període d’aclimatació havent dormit en el Bivac Scott situat a 6.200 metres d’alçada. La paret del Shisha Pangma es troba en situacions d’escassetat de neu, amb molts trossos de roca i gel. No obstant, els expedicionaris ja comencen a fer comptes per tal de trobar el dia de partir cap al cim.

27/09/09 Setè Comunicat d’Edurne Pasabán
(Traducció pròpia del catellà)

Després de passar una nit en el Bivac Scott a 6.200 metres, ja estem una altra vegada al Campament Base.

Com us explicava aquests últims dies, la nostra intenció era entra a la paret del Shisha Pangma i veure com eren les condicions. La veritat és que ens hem endut una sorpresa, ja que gairebé no hi ha neu, i moltes zones de la part de baix s’han d’escalar en roca, i on hi hauria d’haver neu, hi ha molt gel.

Però com teníem pensat vàrem pujar al Bivac Scott a dormir i deixar gairebé tot el material que necessitarem per a poder pujar fins el cim del Shisha Pangma…

El Bivac Scott és una plataforma que es troba a 6.200 metres, a la paret de la cara sud-oest del Shisha Pangma i és un balcó preciós, on les vistes són espectaculars.

Però a nosaltres, la veritat, és que el temps no ens va deixar gaudir d’aquestes vistes, quan vàrem arribar cap a les dues de la tarda estava nevant i totalment cobert, vàrem haver de muntar les tendes com poguérem sota la neu i molt fred. Vàrem entrar a les tendes i va continuar nevant tota la tarda i nit, fins les 2 o 3 de la matinada.

La nit, la veritat és que no va ser molt agradable, perquè vàrem passar una mica de por, queien pedres i algunes allaus molt a prop, me’n recordo d’estar adormida, o mig adormida, i escoltar roques caure, mira a l’Asier i veure’l tapant-se el cap. La veritat és que si les roques picaven a la nostra tenda, no haguéssim aconseguit molt, però en aquella situació, és el que et surt.

Més o menys passàrem tota la nit així.

Al matí, al llevar-nos havia nevat uns 40cm. I el corredor de sobre del Bivac Scott estava carregat de neu fresca.

Nosaltres vàrem decidir baixar i donar per acabada la nostra aclimatació, per una part aquesta neu ens anirà molt bé, ja que n’hi feia falta una mic a la paret, ara ens toca esperar que s’assenti, i que no nevi gaire més, encara que les previsions diuen que els dos propers dies també nevarà.

De moment, avui estem descansant i gaudint del campament base, i a partir de demà ja començarem a fixar-nos bé amb el pronòstic de la meteo, per poder pensar en el cim del Shisha Pangma.

Avui ens toca descansar, mirar el correu, explicar-vos coses i mira quina previsió del temps tindrem pels propers dies.

Petons per tots
Edurne

Tal i com comentàrem en notícies anteriors, l’Alberto, el Juan i en Mikel ja estant afrontant les etapes decisives per intentar coronar l’Everest per la via Hornbein (Cara Nord). Actualment es troben situats dins la via, a uns 7.200 metres d’alçada. Tot i que el temps ha fe tun gir inesperat i estant sent amenaçats per grans precipitacions de neu, si tot va bé, demà dissabte intentaran prosseguir amb l’escenció arribant a la cota dels 8.000 metres.

L’Alberto Iñurrategi parlava amb els companys del campament base i comentava “A la pujada hem trobat neu de tot tipus, dura en alguns moments, pols en d’altres… El temps tot i no ser molt bo tampoc ha sigut tant dolent per escalar. Espurnejava una mica de neu però la temperatura ha sigut bona”.

El cert és però, i tal i com explica en Ramón Olasagasti des del Campament Base, que el temps ha fet un gir sobtat i que no s’estant

Ruta de l'Expedició

complint les previsions establertes. En aquests moments el Campament Base es troba cobert per uns 3 o 4 centímetres de neu, hi ha una boira intensa que no deixa observar la paret per on es troben escalant i en definitiva, sentencien que aquests dies estant sent els pitjors que han viscut des de que han arribat a l’Everest.

Tanmateix, els tres alpinistes continuen avançant amb el seu repte, la canal que conté pendents de 50º-60º està sent exigent físicament pels tres expedicionaris. No obstant, remarquen que estant progressant lleugerament en comparació amb l’expedició realitzada fa tres anys.

De cara a demà dissabte 26 de setembre, tot esperant que el temps millori pels propers dies, tenen intencions d’arribar a la cota dels 8.000 metres d’alçada i acampar protegits sota d’una roca. Cal esperar però que el temps millori, ja que tal i com remarquen els alpinistes: “Si neva molt, el corredor es torna com una espècia de ratonera. Comença a colar neu de dalt i no queda cap més altre remei que escapar.”

Des d’X-AVI els desitgem tota la bona sort del món i els animem a continuar treballant pel seu objectiu. Seguirem puntualment els seus progressos des de la pàgina web.

Durant la matinada de dimecres a dijous (hora local catalana), els tres components de l’expedició Naturgas Hornbein 09 (Alberto Iñurrategi, Juan Vallejo i Mikel Zabalza), iniciaran el camí en direcció a la via Hornbein de la cara nord de l’Everest per tal d’assolir el seu objectiu: ascendir l’Everest per aquesta via i en pur estil alpí.

Els alpinistes porten ja tres setmanes al campament base en procés d’aclimatació, en aquests dies han realitzat diverses escalades i sobretot darrerament, cinc dies intensos d’alta muntanya. Han superat el Coll Nord, han fet bivac amb tempesta a 7.500 metres i actualment es troben ja aclimatats i al campament base, sembla ser per tant que tot està a punt per iniciar el repte de veritat.

La previsió metorològica és bona pels propers dies, per tant els tres alpinistes han cregut que ha arribat el seu moment. Demà dijous 24 procuraran ascendir fins als 6.100 metres, just a sota d’una paret d’uns 3.000 metres que els separarà del cim i que és precisament la ruta que han de seguir per arribar-hi. A aquesta alçada faran el bivac i la intenció és assolir la cota dels 7.000 metres durant el divendres. Posteriorment, el dissabte, ascendiran fins els 8.000 metres d’alçada i ja cap a la matinada del diumenge intentaran fer l’atac a cim, per poder començar la primera etapa del descens aquell mateix dia.

Cal recordar que tot això ho realitzaran en estil alpí, per tant, no disposaran ni de sherpes, ni d’oxígen, ni tampoc cordes instal·lades previament.

La via Hornbein requereix un alt nivell d’exigència, fa 18 anys que no l’aixafa ningú i només ha estat superada en 4 ocasions per 7 alpinistes en tota la història, i només en una d’elles s’ha realitzat en estil alpí.

Desitgem molta sort als tres expedicionaris i us mantindrem informats sobre els seus progressos.

L’expedició formada per Edurne Pasabán, l’Asier, l’Alex, en Ferran i companyia, continua treballant amb la seva adaptació i aclimatació al clima i a l’alçada de muntanya per tal de poder fer front al vuitmil ens propers dies. En l’últim comunicat ens comenten que han realitzat un 6.000 proper al campament base, per tal de continuar el seu procés d’aclimatació.

21/09/09- Sisè comunicat d’Edurne Pasabán
(Traducció pròpia del castellà)

Ahir després de menjar vàrem sortir a fer aclimatació, tal i com teníem pensat.

La nostra intenció era puja a una muntanya de 6.200 metres que hi ha sobre del camp base, muntar una tenda el més alt possible i dormir.

Sortírem amb mal temps del campament base, nevava una miqueta, i hi havia boira però volíem complir amb el que ens havíem proposat.

Vàrem agafar una tenda, els sacs de dormir i una mica de pasta que ens va fer el nostra cuiner Nati, i cap amunt. Només hi vàrem anar l’Asier, l’Alex i jo, ja que en Ferran continua malalt, però sembla que li està passant.

L apujada fins dalt no va ser molt bonica, primer per una morena molt gran de pedres, superàrem els primers 500 metres, i després ens vàrem posar en la llengua de la glacera. La boira ens va acompanyar gairebé tot el camí, i la veritat és que no vàrem poder veure gran cosa.

Al final cap a les 5.30 de la tarda vàrem decidir parar i muntar la tenda, després d¡una hora de feina la vàrem poder muntar i posar-nos dins, ja que estava fosc, i no es veia gairebé res. No teníem moltes ganes de sopar, però ens vàrem obligar una miqueta a menjar, i cap a les 7.30 de la tarda ja estàvem estirats els tres dins del sac. Llavors varen començar les protestes, que un no estava còmode, que a l’altre el molestava el del costat, el normal, però a la mitja hora ja estàvem adormits.

La veritat és que ha sigut una nit tranquil·la, ha nevat una miqueta, però gairebé res, i nosaltres no hem patit mal de cap, que això és important. A les 7 del matí ens hem posat en marxa i hem continuat fins el cim de la muntanya, amb un dia espectacular, hi havia boira a la vall, però a dalt estava obert i hem gaudit d’un cim preciós, amb el Shisha Pangma a un costat i l’Ice Thoot a l’altre.

Després de fer unes fotos i gaudir del paisatge, hem baixat fins on estava la tenda, l’hem desmuntat i cap avall. Amb el walkie hem trucat al campament base perquè ens preparessin un bon dinar i una bona dutxa. I per quan hem arribat al camp base ja estava tot preparat i a sobre la boira s’havia aixecat i feia un dia espectacular.

Avui ens toca descansar, mirar el correu, explicar-vos coses i mirar quina previsió de temps tindrem pels propers dies.

Petons per a tots.
Edurne.

Els expedicionaris del Shisha Pangma, continuen fent els preparatius i l’aclimatació per fer front al Shisha Pangma, muntanya que suposaria el 13 vuitmils de l’alpinista Edurne Pasabán. En el seu darrer comunicat, ens informa sobre les activitats que han realitzat els dos últims dies al campament base i quina és la seva previsió pels dies propers.

20/09/09- Cinquè comunicat d’Edurne Pasabán
(Traducció pròpia del castellà)

Portem dos dies de descans aquí al campament base, la veritat és que va bé per continuar amb l’aclimatació.

Però no parem per res, ahir se’ns va ocórrer netejar el camp base, i vàrem recollir més de 200kg de brossa. El camp base del Shisha Pangma per la cara sud, on estem no és molt concorregut, però de tota manera sempre hi ha gent que deixa deixalles.

Normalment la brossa orgànica es tira darrere d’una pedra i els animals i ocells, sobretot els corbs s’ho mengen. Però les deixalles no orgàniques es recullen durant tota l’expedició i al final d’aquesta es crema, però la gent algunes vegades no ho fa, i queden grans piles de llaunes i plàstics. Ahir al matí ens posàrem a recollir-la i en un parell d’hores ho havíem recollit gairebé tot. No podem cremar-ho abans, ja que els nostre sherpes diuen que porta molt mala sort, per això ho farem al final.

Fa tres dies no us ho vaig explicar, però com en tot les expedicions, vàrem fer la “puya”, l’ofrena als déus abans d’escalar. Normalment entre els cuiners o sherpes de les expedicions, sempre n’hi ha algun que ha estudiat per a lama durant un època, i acostuma encarregar-se de les oracions, en aquesta ocasió, com que hi ha poca gent, nosaltres si els nois de Vitòria, no n’hi havia cap. Però un dels nostres sherpes se’n va encarregar, i repetia unes frases que tenia en un llibre, i d’aquesta manera vàrem poder realitzar la “puya”. Com sempre va ser bonica i a més crec que necessària abans de començar l’escalada.

Les previsions del temps sembla que són bones per demà i demà passat, em penso que nevarà una miqueta, ja ho veurem. La nostra intenció per demà era agafar una tenda i pujar a una muntanya que hi ha sobre del campament base, que mesura uns 6.200 metres, i passarà allí un parell de nits per aclimatar-nos. Ja veurem com desperta demà el temps, si aguanta una miqueta pujarem per poder continuar amb l’aclimatació.

Per la resta tot va molt bé, l’ambient del grup és fenomenal, riem molt i això és el més important. Hi ha un gran col·laboració per part de tots, els escaladors i els càmeres de RTVE. Es nota que ja és la segona expedició que passem junts amb la mateixa gent, i això fa molt.

Bé, a veure si demà podem pujar allà dalt com us he comentat i continuar amb l’aclimatació.

Abraçades per a tots els que ens recolzeu.

Edurne.

Després de dies de calma i aclimatació, l’Edurne i tota la seva expedició ja ha fet un pas més per escalar el Shisha Pangma. Tot i que en aquests moments tornen a estar al Camp Base, ja han fet un primer viatge fins al Camp Base Avançat, tot deixant algunes tendes allà muntades i preparades per rebre els expedicionaris d’aquí ben pocs dies.

A continuació us reproduim el quart comunicat que l’Edurne Pasabán ha emès des del Camp Base del Shisha Pangma.

18/09/09- Quart comunicat d’Edurne Pasabán
(Traducció pròpia del castellà)

Anem avançant de mica en mica, després de passar dos dies complerts al camp base, ordenant tot el material, menjar i també aclimatant-nos, avui per fi hem començat a tirar cap a amunt.

A les 7 del matí havíem quedat per esmorzar i sortir cap al camp base avançat. La nostra intenció era anar a poc a poc i amb poca càrrega, per poder-nos anar aclimatant.

El camí era conegut i ja sabíem que seria molt llarg, la veritat és que no es puja molt, però és una morena molt llarga que ens ha ocupat 4 hores.
Amb 4 hores hem arribat a l’entrada de la glacera de la paret del Shisha Pangma, on hi ha uns petits llacs, i aquí hem muntat la tenda. La sorpresa ha sigut gran, ja que hem trobat la plataforma que vàrem fer l’any 2006 quan vàrem estar aquí, i amb quatre palades hem pogut muntar la tenda gran, quins records…

Avui ha sigut molt bonic, ja que els càmeres de TVE, Tonin, Sergio Casas i Sergio Alfaro han vingut amb nosaltres fins al camp avançat, són tot uns campions, encara que de tornada han protestat una miqueta, però això és normal ja que tots estàvem cansats. Segons Alfaro no torna més fins al camp base avançat, però ja el convencerem, ja veureu.

Demà ens agafarem el dia amb tranquil·litat, descansant, i potser el diumenge tornem a pujar a fer un altre “porteig” i a dormir al camp base avançat, però això dependrà de com ens trobem, ja que en Ferran encara continua amb febre, i és millor que segueixi un parell de dies més al sac.

Al camp base hi som nosaltres i una expedició de quatre noi de Vitoria, ells ja porten aquí 10 dies més que nosaltres i ja han entrat a la paret, avui a la baixada hem anat a visitar-los, ja que aquests dies que nosaltres hem estat al camp base, ells estaven per dalt la muntanya. Em sembla que hi haurà molt bon ambient entre ells i nosaltres, és l’avantatge de venir a muntanyes com aquesta on gairebé no ve ningú, i els grups són reduïts, i l’ambient acostuma a ser molt bo.

Sembla que el temps aguantarà aquests dies, segons el nostre meteoròleg Víctor Baia, i si es compleix nosaltres anirem avançant mica en mica també.

Petons a tots
Edurne

Els tres alpinistes al Campament Base

Aquest mes de setembre s’ha iniciat l’expedició Naturgas Hornbein; formada pels incasables Alberto Iñurrategi, Juan Vallejo i Mikel Zabalza. L’objectiu de l’expedició és agosarat i estan treballant per realitzar l’Everest per la seva Cara Nord, tot seguit el corredor Hornbein i a més a més ho faran en estil alpí. Per figurar-nos de què estem parlant, podem esmentar que l’Everest sha ascendit unes 4111 vegades, 7 ocasions de les quals pel corredor Hornbein (l’última fa 18 any), i només una d’aquestes set s’ha aconseguit en pur estil alpí.

Estant demostrant el seu gran estat físic, ja que han superat la darrera etapa (del Coll Nord a la repisa) amb unes tres hores i mitja. La pujada ha estat marcada per les males condicions de la neu, que han dificultat l’obertura de pas amb el piolet, així com les diverses plaques de vent que han hagut d’anar sortejant.

Actualment els tres alpinistes es troben en una repisa situada a 7.500 metres d’altitud on avui han fet nit, el dissabte el destinaran a baixar fins el Coll Nord (7.000 m.) i d’allà descendir fins el campament base.

Seguirem amb atenció el seus progressos a la Cara Nord de l’Everest des d’X-AVI Material de Muntanya.

L’Edurne ja està al Tibet i comença a treballar per l’expedició. Els comunicats i fotografies són personalitzats de l’Edurne, anirem informant puntualment sobre l’evolució de l’expedició a la nostra pàgina web.

10/09/09 – Segon Comunicat d’Edurne Pasabán
(Traducció pròpia del castellà)

Ja estem al Tibet, ahir al matí vàrem sortir de Katmandú com teníem previst, i arribàrem amb autobús a la frontera de Nepal amb el Tibet.

Quan vàrem arribar a la frontera vàrem haver de canviar de vehicles, tota la nostra càrrega va venir des de Katmandú en un camió, i s’ha de passar volum en volum totes les càrregues a mà a l’altre costat de la frontera. Per això ja ens estaven esperant els portejadors, bé més ben dit les portejadores, ja que quasi totes eren dones, mentre elles treballaven carregant d’un costat a l’altre del pont, els homes jugaven a cartes, la veritat és que era increïble. Anàvem amb una mica de por a l’hora de creuar la frontera, ja que les coses no estan molt bé per aquí i ens havien de revisar les càrregues, la por que teníem era que ens requisessin el menjar, i sobretot el pernil, però no va passar res.

Una vegada passada la frontera, ja a Zagmu, carregàrem el camió amb tota la càrrega i nosaltres ens posàrem en uns Jeeps, i cap a Nialan. Increïble com ha canviat això en un any, ja que estaven d’obres a la carretera, i ara ja està acabada i asfaltada. Encara recordo com era això fa 10 anys, tot era una pista que et costava unes quantes hores arribar des de Zagmu a Nialan, ahir ho férem en una hora escassa.

Nialan ens ha rebut amb fred i pluja, però tampoc és d’estranyar, ja que estem a 3.700 metres. Veníem amb pantalons curts i xancletes i de seguida hem hagut de treure roba de muntanya, aquí no hi ha bromes, que un petit refredat ens pot espatllar l’expedició.

La nostra intenció és estar aquí dos dies sencers per comença l’aclimatació, per això avui al matí hem pujat a una petita muntanya que està sobre d’Inhalan a uns 600 metres. Avui el dia és espectacular, però a dalt hi feia vent. Hem pogut veure el camí cap el camp base del Shisha Pangma, les muntanyes estaven una mica tapades, però el que hem pogut veure és que no hi ha molta neu; sembla que està tot molt sec. La veritat és que ja ens havien comentat que aquest any el monsó havia sigut molt fluix, això és bastant bo per nosaltres.

No hi ha molt moviment ni d’expedicions, ni de gent, potser moltes expedicions ja estan al camp base, però de totes maneres em sembla que enguany no hi ha molta gent al Tibet.

El grup està content i amb moltes ganes de començar a pujar, veig a tothom tranquil, l’ambient és bo i no falten les bromes i les preses de pèl. Però és veritat que algunes vegades s’ha de frenar a algun d’ells, com a l’Alex, que la “lien” de seguida. Però de bon rotllo…

Bé demà em penso que pujarem a una altra muntanyeta de per aquí, ja que això ens va molt bé per començar a aclimatar com us he dit, i per començar a posar-nos a to, ja que portem uns dies sense fer gens d’exercici a Katmandú.

Una forta abraçada

Edurne.