Després de fer nit entre caigudes de roques i allaus properes, l’expedició d’Edurne Pasabán, conclou el seu període d’aclimatació havent dormit en el Bivac Scott situat a 6.200 metres d’alçada. La paret del Shisha Pangma es troba en situacions d’escassetat de neu, amb molts trossos de roca i gel. No obstant, els expedicionaris ja comencen a fer comptes per tal de trobar el dia de partir cap al cim.

27/09/09 Setè Comunicat d’Edurne Pasabán
(Traducció pròpia del catellà)

Després de passar una nit en el Bivac Scott a 6.200 metres, ja estem una altra vegada al Campament Base.

Com us explicava aquests últims dies, la nostra intenció era entra a la paret del Shisha Pangma i veure com eren les condicions. La veritat és que ens hem endut una sorpresa, ja que gairebé no hi ha neu, i moltes zones de la part de baix s’han d’escalar en roca, i on hi hauria d’haver neu, hi ha molt gel.

Però com teníem pensat vàrem pujar al Bivac Scott a dormir i deixar gairebé tot el material que necessitarem per a poder pujar fins el cim del Shisha Pangma…

El Bivac Scott és una plataforma que es troba a 6.200 metres, a la paret de la cara sud-oest del Shisha Pangma i és un balcó preciós, on les vistes són espectaculars.

Però a nosaltres, la veritat, és que el temps no ens va deixar gaudir d’aquestes vistes, quan vàrem arribar cap a les dues de la tarda estava nevant i totalment cobert, vàrem haver de muntar les tendes com poguérem sota la neu i molt fred. Vàrem entrar a les tendes i va continuar nevant tota la tarda i nit, fins les 2 o 3 de la matinada.

La nit, la veritat és que no va ser molt agradable, perquè vàrem passar una mica de por, queien pedres i algunes allaus molt a prop, me’n recordo d’estar adormida, o mig adormida, i escoltar roques caure, mira a l’Asier i veure’l tapant-se el cap. La veritat és que si les roques picaven a la nostra tenda, no haguéssim aconseguit molt, però en aquella situació, és el que et surt.

Més o menys passàrem tota la nit així.

Al matí, al llevar-nos havia nevat uns 40cm. I el corredor de sobre del Bivac Scott estava carregat de neu fresca.

Nosaltres vàrem decidir baixar i donar per acabada la nostra aclimatació, per una part aquesta neu ens anirà molt bé, ja que n’hi feia falta una mic a la paret, ara ens toca esperar que s’assenti, i que no nevi gaire més, encara que les previsions diuen que els dos propers dies també nevarà.

De moment, avui estem descansant i gaudint del campament base, i a partir de demà ja començarem a fixar-nos bé amb el pronòstic de la meteo, per poder pensar en el cim del Shisha Pangma.

Avui ens toca descansar, mirar el correu, explicar-vos coses i mira quina previsió del temps tindrem pels propers dies.

Petons per tots
Edurne

L’Edurne ja està al Tibet i comença a treballar per l’expedició. Els comunicats i fotografies són personalitzats de l’Edurne, anirem informant puntualment sobre l’evolució de l’expedició a la nostra pàgina web.

10/09/09 – Segon Comunicat d’Edurne Pasabán
(Traducció pròpia del castellà)

Ja estem al Tibet, ahir al matí vàrem sortir de Katmandú com teníem previst, i arribàrem amb autobús a la frontera de Nepal amb el Tibet.

Quan vàrem arribar a la frontera vàrem haver de canviar de vehicles, tota la nostra càrrega va venir des de Katmandú en un camió, i s’ha de passar volum en volum totes les càrregues a mà a l’altre costat de la frontera. Per això ja ens estaven esperant els portejadors, bé més ben dit les portejadores, ja que quasi totes eren dones, mentre elles treballaven carregant d’un costat a l’altre del pont, els homes jugaven a cartes, la veritat és que era increïble. Anàvem amb una mica de por a l’hora de creuar la frontera, ja que les coses no estan molt bé per aquí i ens havien de revisar les càrregues, la por que teníem era que ens requisessin el menjar, i sobretot el pernil, però no va passar res.

Una vegada passada la frontera, ja a Zagmu, carregàrem el camió amb tota la càrrega i nosaltres ens posàrem en uns Jeeps, i cap a Nialan. Increïble com ha canviat això en un any, ja que estaven d’obres a la carretera, i ara ja està acabada i asfaltada. Encara recordo com era això fa 10 anys, tot era una pista que et costava unes quantes hores arribar des de Zagmu a Nialan, ahir ho férem en una hora escassa.

Nialan ens ha rebut amb fred i pluja, però tampoc és d’estranyar, ja que estem a 3.700 metres. Veníem amb pantalons curts i xancletes i de seguida hem hagut de treure roba de muntanya, aquí no hi ha bromes, que un petit refredat ens pot espatllar l’expedició.

La nostra intenció és estar aquí dos dies sencers per comença l’aclimatació, per això avui al matí hem pujat a una petita muntanya que està sobre d’Inhalan a uns 600 metres. Avui el dia és espectacular, però a dalt hi feia vent. Hem pogut veure el camí cap el camp base del Shisha Pangma, les muntanyes estaven una mica tapades, però el que hem pogut veure és que no hi ha molta neu; sembla que està tot molt sec. La veritat és que ja ens havien comentat que aquest any el monsó havia sigut molt fluix, això és bastant bo per nosaltres.

No hi ha molt moviment ni d’expedicions, ni de gent, potser moltes expedicions ja estan al camp base, però de totes maneres em sembla que enguany no hi ha molta gent al Tibet.

El grup està content i amb moltes ganes de començar a pujar, veig a tothom tranquil, l’ambient és bo i no falten les bromes i les preses de pèl. Però és veritat que algunes vegades s’ha de frenar a algun d’ells, com a l’Alex, que la “lien” de seguida. Però de bon rotllo…

Bé demà em penso que pujarem a una altra muntanyeta de per aquí, ja que això ens va molt bé per començar a aclimatar com us he dit, i per començar a posar-nos a to, ja que portem uns dies sense fer gens d’exercici a Katmandú.

Una forta abraçada

Edurne.