Torna a agafar força la polèmica discussió sobre la veracitat dels 13 cims de la coreana Oh Eun-Sun, ara mateix, la dona que té més possibilitats de convertir-se en la primera dona en ascendir els 14 vuitmils del món.
Fa temps que se n’ha parlat i s’ha aixecat molta pols i opinions diverses al respecte, ara però, l’Edurne Pasabán en persona difón noves informacions que poden portar a veure encara més clara la controvèrsia. Segons sembla ser, i per confessió dels propis sherpes de l’alpinista coreana, ella mai ha ascendit al Kanchenjunga, de tal manera que serien 12 els vuitmils que té en actual possessió i no 13 com ella afirma.
Es posen en dubte fins i tot altres cims de la coreana, que no ha pogut demostrar, però sens dubte el Kanchenjunga és el que més cua portarà, ja que presumptament els propis sherpes estan pensant en treure oficialemnt a la llum el tema i destapar la veritat; tot denunciant-ho a les autoritats nepaleses.
Els nervis per saber qui serà la primera dona de la història en coronar realment els 14 vuitmils del planeta ja han arribat definitivament. Sigui com sigui, a continució us deixem amb una recent entrevista amb Edurne Pasabán concedida al diari El Correo, poc després de fer el seu tretzè vuitmil, on aporta més informació al respecte.
- L’ha felicitat Oh Eun-Sun?
- Sí, sí, m’ha saludat només arribar. Encara que, bé … És que ahir els càmeres de ‘Al Filo’ ens van filmar a l’arribada des del CB i segons sembla també ho va fer la televisió coreana, així que van venir a preguntar a veure si la persona que es veia al cim era jo. A veure si havia pujat realment al cim veritable.
- I ara amb l’Annapurna a la motxilla, es veu com la primera dona amb els Catorze?
- No ho sé, no ho sé …. De tota manera, això de primera o segona … sembla que les coses s’han tergiversat una mica cap a la coreana perquè crec que haurà de demostrar moltes coses en algunes muntanyes, segons tenim entès per molts xerpes que s’estan movent per certificar els cims de totes nosaltres.
- Hi ha dubtes?
- Sí, sí. Hi ha molts dubtes i els xerpes s’estan movent perquè totes nosaltres demostrem si realment hem pujat a tots els cims que es diu. I ella té algun petit problema amb algun cim i els xerpes no el corrovoren.
- Però aquesta certificació qui la fa, algun organisme oficial?
- No, no. No és res oficial. Són els seus mateixos xerpes, que ens han confirmat que al Kangchenjunga no ha pujat.

- Com?
- Ens han dit que no diguem res, però al Kangchenjunga no han pujat al cim. Llavors m’han dit ‘tu fes els teus cims que després nosaltres ens encarregarem de que es vegi la veritat’.
- És una acusació molt greu.
- És que nosaltres tenim molt bona relació amb els xerpes de Miss Oh, perquè un dels seus caps va ser sherpa meu el 2007 just en aquesta muntanya. Va ser la seva primera expedició i l’Asier el va ajudar molt perquè llavors no sabia ni rapelar, i ara és un “Jefazo” que t’hi cagues i per tant, ens adoren. Avui sense anar més lluny ens han ajudat un munt a baixar les coses del camp 2 i ens deien: ’si us plau no li diguis a la coreana que t’hem ajudat’. Ja fa dues setmanes ens van dir que ells ja se n’encarregaran de dir-ho però que al Kangchenjunga ella no ha pujat, com a alguna muntanya … i després també hi ha en Mingma, un sherpa que coneixem i que vol ser el primer nepalès en acabar els vuit mils …
- El que ha pujat amb el seu grup.
- Exacte. Aquest és el que diu que quan arribem a Katmandú anem a reunir-nos, ell i els xerpes amb el Govern del Nepal per deixar totes les coses clares ja sobre de la taula.
- Tornem a l’Annapurna. Crec que només vostè sap el veritable valor d’aquest cim.
- Hòstia que sí. Tenia unes ganes de treure’l de sobre … Era un pes pesat i ara podem estar tranquils.
- Amb tots els temors sobre els seus perills, al final s’ha portat bé.
- Sí, sí. No ens podem queixar per res. De fet, fins al camp 3 varem treballar molt, però d’aquí cap amunt hi havia encara moltes coses per fer i ens ha permès superar-les. La veritat és que ens ha tractat molt bé.
- Ja només en queda un. El somni comença a ser una realitat …
- Ara estic una mica com en un núvol. Hem estat sols allà dalt tants dies … i arribes aquí amb el cim, tothom felicitant-te … Són sensacions de felicitat, perquè la veritat és que jo a l’Annapurna li tenia molta por. I no esperava que tot fos així. Ens ha sortit tot molt bé. Així que estic molt contenta i fins i tot una mica sorpresa de les sensacions que tinc. Ja hem fet l’Annapurna, Ja està! És una mica estrany …
- Qui s’imaginaria això quan van haver de canviar tots els plans sobre la marxa pel tancament de la frontera tibetana.
- Imagina’t. Tot aquell embolic en l’últim moment … Però al final hem estat aquí tres setmanes treballant sols i jo crec que l’Annapurna ens ha compensat aquesta bona tasca amb un cim tranquil i un resultat molt bo.
- I ara el Shisha.
- Sí, bé, quan arribem tirarem cap amunt. L’única preocupació allà serà el pas del cim secundari al principal, que les comercials ni ho faran. Però nosaltres arribarem amb la nostra aclimatació, agafarem nostres ‘tendetes, un dia al camp 1, un altre dia al camp 2 i, si hi ha bon temps, per dalt, però sense molts més esforços. Estem molt aclimatats i intentarem la muntanya en una manera molt més alpina.