Després de fer nit entre caigudes de roques i allaus properes, l’expedició d’Edurne Pasabán, conclou el seu període d’aclimatació havent dormit en el Bivac Scott situat a 6.200 metres d’alçada. La paret del Shisha Pangma es troba en situacions d’escassetat de neu, amb molts trossos de roca i gel. No obstant, els expedicionaris ja comencen a fer comptes per tal de trobar el dia de partir cap al cim.

27/09/09 Setè Comunicat d’Edurne Pasabán
(Traducció pròpia del catellà)

Després de passar una nit en el Bivac Scott a 6.200 metres, ja estem una altra vegada al Campament Base.

Com us explicava aquests últims dies, la nostra intenció era entra a la paret del Shisha Pangma i veure com eren les condicions. La veritat és que ens hem endut una sorpresa, ja que gairebé no hi ha neu, i moltes zones de la part de baix s’han d’escalar en roca, i on hi hauria d’haver neu, hi ha molt gel.

Però com teníem pensat vàrem pujar al Bivac Scott a dormir i deixar gairebé tot el material que necessitarem per a poder pujar fins el cim del Shisha Pangma…

El Bivac Scott és una plataforma que es troba a 6.200 metres, a la paret de la cara sud-oest del Shisha Pangma i és un balcó preciós, on les vistes són espectaculars.

Però a nosaltres, la veritat, és que el temps no ens va deixar gaudir d’aquestes vistes, quan vàrem arribar cap a les dues de la tarda estava nevant i totalment cobert, vàrem haver de muntar les tendes com poguérem sota la neu i molt fred. Vàrem entrar a les tendes i va continuar nevant tota la tarda i nit, fins les 2 o 3 de la matinada.

La nit, la veritat és que no va ser molt agradable, perquè vàrem passar una mica de por, queien pedres i algunes allaus molt a prop, me’n recordo d’estar adormida, o mig adormida, i escoltar roques caure, mira a l’Asier i veure’l tapant-se el cap. La veritat és que si les roques picaven a la nostra tenda, no haguéssim aconseguit molt, però en aquella situació, és el que et surt.

Més o menys passàrem tota la nit així.

Al matí, al llevar-nos havia nevat uns 40cm. I el corredor de sobre del Bivac Scott estava carregat de neu fresca.

Nosaltres vàrem decidir baixar i donar per acabada la nostra aclimatació, per una part aquesta neu ens anirà molt bé, ja que n’hi feia falta una mic a la paret, ara ens toca esperar que s’assenti, i que no nevi gaire més, encara que les previsions diuen que els dos propers dies també nevarà.

De moment, avui estem descansant i gaudint del campament base, i a partir de demà ja començarem a fixar-nos bé amb el pronòstic de la meteo, per poder pensar en el cim del Shisha Pangma.

Avui ens toca descansar, mirar el correu, explicar-vos coses i mira quina previsió del temps tindrem pels propers dies.

Petons per tots
Edurne

L’expedició formada per Edurne Pasabán, l’Asier, l’Alex, en Ferran i companyia, continua treballant amb la seva adaptació i aclimatació al clima i a l’alçada de muntanya per tal de poder fer front al vuitmil ens propers dies. En l’últim comunicat ens comenten que han realitzat un 6.000 proper al campament base, per tal de continuar el seu procés d’aclimatació.

21/09/09- Sisè comunicat d’Edurne Pasabán
(Traducció pròpia del castellà)

Ahir després de menjar vàrem sortir a fer aclimatació, tal i com teníem pensat.

La nostra intenció era puja a una muntanya de 6.200 metres que hi ha sobre del camp base, muntar una tenda el més alt possible i dormir.

Sortírem amb mal temps del campament base, nevava una miqueta, i hi havia boira però volíem complir amb el que ens havíem proposat.

Vàrem agafar una tenda, els sacs de dormir i una mica de pasta que ens va fer el nostra cuiner Nati, i cap amunt. Només hi vàrem anar l’Asier, l’Alex i jo, ja que en Ferran continua malalt, però sembla que li està passant.

L apujada fins dalt no va ser molt bonica, primer per una morena molt gran de pedres, superàrem els primers 500 metres, i després ens vàrem posar en la llengua de la glacera. La boira ens va acompanyar gairebé tot el camí, i la veritat és que no vàrem poder veure gran cosa.

Al final cap a les 5.30 de la tarda vàrem decidir parar i muntar la tenda, després d¡una hora de feina la vàrem poder muntar i posar-nos dins, ja que estava fosc, i no es veia gairebé res. No teníem moltes ganes de sopar, però ens vàrem obligar una miqueta a menjar, i cap a les 7.30 de la tarda ja estàvem estirats els tres dins del sac. Llavors varen començar les protestes, que un no estava còmode, que a l’altre el molestava el del costat, el normal, però a la mitja hora ja estàvem adormits.

La veritat és que ha sigut una nit tranquil·la, ha nevat una miqueta, però gairebé res, i nosaltres no hem patit mal de cap, que això és important. A les 7 del matí ens hem posat en marxa i hem continuat fins el cim de la muntanya, amb un dia espectacular, hi havia boira a la vall, però a dalt estava obert i hem gaudit d’un cim preciós, amb el Shisha Pangma a un costat i l’Ice Thoot a l’altre.

Després de fer unes fotos i gaudir del paisatge, hem baixat fins on estava la tenda, l’hem desmuntat i cap avall. Amb el walkie hem trucat al campament base perquè ens preparessin un bon dinar i una bona dutxa. I per quan hem arribat al camp base ja estava tot preparat i a sobre la boira s’havia aixecat i feia un dia espectacular.

Avui ens toca descansar, mirar el correu, explicar-vos coses i mirar quina previsió de temps tindrem pels propers dies.

Petons per a tots.
Edurne.

Els expedicionaris del Shisha Pangma, continuen fent els preparatius i l’aclimatació per fer front al Shisha Pangma, muntanya que suposaria el 13 vuitmils de l’alpinista Edurne Pasabán. En el seu darrer comunicat, ens informa sobre les activitats que han realitzat els dos últims dies al campament base i quina és la seva previsió pels dies propers.

20/09/09- Cinquè comunicat d’Edurne Pasabán
(Traducció pròpia del castellà)

Portem dos dies de descans aquí al campament base, la veritat és que va bé per continuar amb l’aclimatació.

Però no parem per res, ahir se’ns va ocórrer netejar el camp base, i vàrem recollir més de 200kg de brossa. El camp base del Shisha Pangma per la cara sud, on estem no és molt concorregut, però de tota manera sempre hi ha gent que deixa deixalles.

Normalment la brossa orgànica es tira darrere d’una pedra i els animals i ocells, sobretot els corbs s’ho mengen. Però les deixalles no orgàniques es recullen durant tota l’expedició i al final d’aquesta es crema, però la gent algunes vegades no ho fa, i queden grans piles de llaunes i plàstics. Ahir al matí ens posàrem a recollir-la i en un parell d’hores ho havíem recollit gairebé tot. No podem cremar-ho abans, ja que els nostre sherpes diuen que porta molt mala sort, per això ho farem al final.

Fa tres dies no us ho vaig explicar, però com en tot les expedicions, vàrem fer la “puya”, l’ofrena als déus abans d’escalar. Normalment entre els cuiners o sherpes de les expedicions, sempre n’hi ha algun que ha estudiat per a lama durant un època, i acostuma encarregar-se de les oracions, en aquesta ocasió, com que hi ha poca gent, nosaltres si els nois de Vitòria, no n’hi havia cap. Però un dels nostres sherpes se’n va encarregar, i repetia unes frases que tenia en un llibre, i d’aquesta manera vàrem poder realitzar la “puya”. Com sempre va ser bonica i a més crec que necessària abans de començar l’escalada.

Les previsions del temps sembla que són bones per demà i demà passat, em penso que nevarà una miqueta, ja ho veurem. La nostra intenció per demà era agafar una tenda i pujar a una muntanya que hi ha sobre del campament base, que mesura uns 6.200 metres, i passarà allí un parell de nits per aclimatar-nos. Ja veurem com desperta demà el temps, si aguanta una miqueta pujarem per poder continuar amb l’aclimatació.

Per la resta tot va molt bé, l’ambient del grup és fenomenal, riem molt i això és el més important. Hi ha un gran col·laboració per part de tots, els escaladors i els càmeres de RTVE. Es nota que ja és la segona expedició que passem junts amb la mateixa gent, i això fa molt.

Bé, a veure si demà podem pujar allà dalt com us he comentat i continuar amb l’aclimatació.

Abraçades per a tots els que ens recolzeu.

Edurne.

Després de dies de calma i aclimatació, l’Edurne i tota la seva expedició ja ha fet un pas més per escalar el Shisha Pangma. Tot i que en aquests moments tornen a estar al Camp Base, ja han fet un primer viatge fins al Camp Base Avançat, tot deixant algunes tendes allà muntades i preparades per rebre els expedicionaris d’aquí ben pocs dies.

A continuació us reproduim el quart comunicat que l’Edurne Pasabán ha emès des del Camp Base del Shisha Pangma.

18/09/09- Quart comunicat d’Edurne Pasabán
(Traducció pròpia del castellà)

Anem avançant de mica en mica, després de passar dos dies complerts al camp base, ordenant tot el material, menjar i també aclimatant-nos, avui per fi hem començat a tirar cap a amunt.

A les 7 del matí havíem quedat per esmorzar i sortir cap al camp base avançat. La nostra intenció era anar a poc a poc i amb poca càrrega, per poder-nos anar aclimatant.

El camí era conegut i ja sabíem que seria molt llarg, la veritat és que no es puja molt, però és una morena molt llarga que ens ha ocupat 4 hores.
Amb 4 hores hem arribat a l’entrada de la glacera de la paret del Shisha Pangma, on hi ha uns petits llacs, i aquí hem muntat la tenda. La sorpresa ha sigut gran, ja que hem trobat la plataforma que vàrem fer l’any 2006 quan vàrem estar aquí, i amb quatre palades hem pogut muntar la tenda gran, quins records…

Avui ha sigut molt bonic, ja que els càmeres de TVE, Tonin, Sergio Casas i Sergio Alfaro han vingut amb nosaltres fins al camp avançat, són tot uns campions, encara que de tornada han protestat una miqueta, però això és normal ja que tots estàvem cansats. Segons Alfaro no torna més fins al camp base avançat, però ja el convencerem, ja veureu.

Demà ens agafarem el dia amb tranquil·litat, descansant, i potser el diumenge tornem a pujar a fer un altre “porteig” i a dormir al camp base avançat, però això dependrà de com ens trobem, ja que en Ferran encara continua amb febre, i és millor que segueixi un parell de dies més al sac.

Al camp base hi som nosaltres i una expedició de quatre noi de Vitoria, ells ja porten aquí 10 dies més que nosaltres i ja han entrat a la paret, avui a la baixada hem anat a visitar-los, ja que aquests dies que nosaltres hem estat al camp base, ells estaven per dalt la muntanya. Em sembla que hi haurà molt bon ambient entre ells i nosaltres, és l’avantatge de venir a muntanyes com aquesta on gairebé no ve ningú, i els grups són reduïts, i l’ambient acostuma a ser molt bo.

Sembla que el temps aguantarà aquests dies, segons el nostre meteoròleg Víctor Baia, i si es compleix nosaltres anirem avançant mica en mica també.

Petons a tots
Edurne

L’Edurne ja està al Tibet i comença a treballar per l’expedició. Els comunicats i fotografies són personalitzats de l’Edurne, anirem informant puntualment sobre l’evolució de l’expedició a la nostra pàgina web.

10/09/09 – Segon Comunicat d’Edurne Pasabán
(Traducció pròpia del castellà)

Ja estem al Tibet, ahir al matí vàrem sortir de Katmandú com teníem previst, i arribàrem amb autobús a la frontera de Nepal amb el Tibet.

Quan vàrem arribar a la frontera vàrem haver de canviar de vehicles, tota la nostra càrrega va venir des de Katmandú en un camió, i s’ha de passar volum en volum totes les càrregues a mà a l’altre costat de la frontera. Per això ja ens estaven esperant els portejadors, bé més ben dit les portejadores, ja que quasi totes eren dones, mentre elles treballaven carregant d’un costat a l’altre del pont, els homes jugaven a cartes, la veritat és que era increïble. Anàvem amb una mica de por a l’hora de creuar la frontera, ja que les coses no estan molt bé per aquí i ens havien de revisar les càrregues, la por que teníem era que ens requisessin el menjar, i sobretot el pernil, però no va passar res.

Una vegada passada la frontera, ja a Zagmu, carregàrem el camió amb tota la càrrega i nosaltres ens posàrem en uns Jeeps, i cap a Nialan. Increïble com ha canviat això en un any, ja que estaven d’obres a la carretera, i ara ja està acabada i asfaltada. Encara recordo com era això fa 10 anys, tot era una pista que et costava unes quantes hores arribar des de Zagmu a Nialan, ahir ho férem en una hora escassa.

Nialan ens ha rebut amb fred i pluja, però tampoc és d’estranyar, ja que estem a 3.700 metres. Veníem amb pantalons curts i xancletes i de seguida hem hagut de treure roba de muntanya, aquí no hi ha bromes, que un petit refredat ens pot espatllar l’expedició.

La nostra intenció és estar aquí dos dies sencers per comença l’aclimatació, per això avui al matí hem pujat a una petita muntanya que està sobre d’Inhalan a uns 600 metres. Avui el dia és espectacular, però a dalt hi feia vent. Hem pogut veure el camí cap el camp base del Shisha Pangma, les muntanyes estaven una mica tapades, però el que hem pogut veure és que no hi ha molta neu; sembla que està tot molt sec. La veritat és que ja ens havien comentat que aquest any el monsó havia sigut molt fluix, això és bastant bo per nosaltres.

No hi ha molt moviment ni d’expedicions, ni de gent, potser moltes expedicions ja estan al camp base, però de totes maneres em sembla que enguany no hi ha molta gent al Tibet.

El grup està content i amb moltes ganes de començar a pujar, veig a tothom tranquil, l’ambient és bo i no falten les bromes i les preses de pèl. Però és veritat que algunes vegades s’ha de frenar a algun d’ells, com a l’Alex, que la “lien” de seguida. Però de bon rotllo…

Bé demà em penso que pujarem a una altra muntanyeta de per aquí, ja que això ens va molt bé per començar a aclimatar com us he dit, i per començar a posar-nos a to, ja que portem uns dies sense fer gens d’exercici a Katmandú.

Una forta abraçada

Edurne.

La nostra amiga Edurne Pasabán ja està en ruta direcció el Shisha Pangma. Segons l’Edurne, té clar que l’alpinista coreana Oh Eun Sun, serà la primera de fer els catorze vuitmils del planeta. Ella però, està decidida en no córrer massa per finalitzar tots els vuitmils.

09/09/09-Primer Comunicat d’Edurne Pasabán
(Traducció pròpia del castellà)

Per fi estem a Katmandú, avui m’he despertat I no sabia on estava, després d’uns segons me n’he adonat que allò no era casa meva, però que era un lloc molt conegut, era l’habitació d’hotel a Katmandú. Que bé, ja estem d’expedició!

Aquests últims dies han sigut una mica bojos, preparant-ho tot i sembla que mai arribi aquell dia de marxar, però com tot en aquesta vida arriba i això també ens ha arribat.

Ahir a la tarda, cap a les 6, aterràvem a l’aeroport de Katmandú, com sempre els nostres amics de l’agència Thamsherku varen venir a recollir-nos per portar-nos a l’hotel. Teníem les forces justes per sortir a sopar i anar a dormir, després del llarg viatge des de casa. Alguns varem poder dormir a l’avió, però d’altres ni un moment.

Avui al matí, a les 9 ja estàvem tots esmorzant, preparant-nos per treballar. El primer que hem fet és mirar el material que havíem deixat aquí de l’expedició al Kangchenjunga d’aquesta primavera. Havíem de comprovar si hi era tot, si les tendes estaven bé i si no faltava res. I com sempre ens hem trobat amb sorpreses, faltava material, i algunes tendes estaven totalment trencades. En part era culpa nostra, ja que de l’expedició al Kangchenjunga tots ens sortírem corrent, i no es va comprovar com s’hauria d’haver fet el material i ara ens hem trobat amb sorpreses.

Però res que no es pugui arreglar, hem intentat cosir algunes tendes, i no han quedat gens malament, i tota la resta ho haurem de comprar. Durant els últims anys, les botigues de Katmandú on venen material de muntanya han millorat molt i podrem trobar aquí el que ens falta.

Per això, l’Alex, l’Asier i en Ferran se n’han anat de compres, mentre que jo m’he quedat aquí escrivint-nos, segur que ho aconsegueixen tot, tenint en compte que l’Alex coneix a tothom aquí, i la liarà fins que aconsegueixi el que vulgui, per això estic tranquil·la..

Per altra banda, els dos Sergis i en Tonin, càmeres de TVE, han estat preparant tot el material de cinema per emportar. Com veieu cadascun de nosaltres va fent les seves cosetes.

La nostra intenció és sortir cap al Tibet demà passat, espero que no tinguem cap problema, ja que ens han dit que estan molt durs a la frontera, i que estan posant problemes per passar. A una expedició Belga, els han trobat una bandera de “free Tibet” dins d’uns bidons, i no els han deixat passar; després de moltes discussions, l’expedició ha passat, però l’amo de la bandera ha hagut de tornar a Katmandú i li han prohibit l’entrada al Tibet, o sigui que l’assumpte està molt però que molt dur. Espero que nosaltres no tinguem problemes.

De moment ens han dit que hi ha dues expedicions més en la nostra ruta del Shisha Pangma, una expedició de Vitòria, i una expedició d’italians, sembla que no n’hi haurà cap més, i tan de bo sigui així, ja que en aquesta ruta gairebé no hi ha lloc per posar les tendes en els camps d’altura.

El temps aquí a Katmandú és monzònic, diuen que encara no ha acabat el monzó, i ahir i avui està plovent, de moment no ens importa molt, però espero que quan comencem a treballar a la muntanya el temps millori.

Bé de moment això és el que us explico, intentaré tenir-vos informats dia a dia.

Petons

Edurne